Tertúlia-debat de l’ANA: “Procés constituent i  revolta ciutadana al segle XXI”

La plataforma ciutadana ANA organitza aquest dijous dia 30 a dos quarts de vuit del vespre al Bau House de la Casa Baumann una tertúlia-debat pública que s’uneix a les trobades de debat internes que organitza periòdicament. En aquesta ocasió, la tertúlia versarà sobre el Procés constituent i  revolta ciutadana al segle XXI i comptarà amb la presència del politòleg, escriptor i expert el processos de participació, associacionisme i tercer sector Roger Buch.

Roger Buch i Ros, (Barcelona, 1970) és  Doctor en Ciències Polítiques per la UAB i professor de la URL – Fundació Pere Tarrés.
L’any 2010 es va doctorar  amb la tesi ‘El Partit Socialista d’Alliberament Nacional dels Països Catalans (PSAN) (1968 – 1980)’. Ha participat en obres col·lectives com el “Diccionari dels partits polítics de Catalunya. Segle XX i Esquerra Republicana de Catalunya, 70 anys d’història”.
Va ser cofundador de Plataforma per la llengua, ha format part de la junta directiva d’Òmnium, i ha escrit a El Temps i Tribuna Catalana. Fins fa poc, ha estat el director del Programa d’Innovació i Qualitat Democràtica en el Departament d’Afers i Relacions Institucionals i Exteriors i Transparència de la Generalitat de Catalunya. 

La tertúlia inclourà una degustació de vins i formatges del Vallès Occidental per 3 euros.

Les inscripcions es poden fer al mail info.anaterrassa@gmail.com o al Facebook o Twiter de l’@ANAdeTerrassa. El pagament es farà el mateix dia al lloc del sopar.

L’urbanisme a debat

La plataforma ciutadana ANA va celebrar dijous passat un nou sopar intern de debat. En aquesta ocasió, una vintena de persones, la majoria integrants de l’ANA però també alguns convidats, van debatre sobre l’urbanisme i com afecta a les persones la seva execució. El sopar intern va consistir en una exposició per part de dos arquitectes terrassencs de prestigi, Roger Tudó  i Barto Bussom, que va donar pas a un debat entre tots els presents que es va allargar fins ben entrada la nit. 

Tot i que la trobada va donar per parlar de l’urbanisme des de molts punts de vista, els dos convidats van deixar clar que al seu parer el que li calen a ciutats com Terrassa són actuacions de microurbanisme, com de microcirurgia, pensades per donar resposta als problemes de la gent des de l’àmbit més proper.

La trobada ha de ser l’embrió per a una jornada de debat oberta sobre aquest àmbit en un format semblant al de la presentació de l’ANA com a nou espai de debat i que va tenir lloc al mes de juliol.

El primer ponent d’aquest sopar va ser Roger Tudó, llicenciat en arquitectura a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura del Vallès de la UPC on és professor del Màster Universitari en Arquitectura. L’any 2000 va fundar H-Arquitectes amb el que ha guanyat diversos premis. Entre els projectes premiats  podem destacar l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals i de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont a la UAB i el Centre Cívic Cristalleries Planell a Barcelona. El segon ponent va ser Barto Bussom, llicenciat com a arquitecte també a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura del Vallès de la UPC. Actualment és el director d’RGA Arquitectes. RGA ha rebut varis premis, entre ells alguns per la Rehabilitació del Conjunt Monumental de les Esglésies de Sant Pere a Terrassa (2009) i per la Passarel·la per a vianants Terrassa (2004).

El canvi possible, el canvi necessari

No puc iniciar aquest article sense un record als consellers i els presidents de les entitats sobiranistes que estan, o bé a l’exili, o bé són presos polítics de l’estat, en especial als consellers Josep Rull i Lluís Puig ciutadans de Terrassa. Sense oblidar els companys represaliats i la situació nacional, avui vull parlar de la situació en què queda la ciutat de Terrassa després del trencament del pacte de govern per part del PSC amb el PDeCAT, la dimissió de l’alcalde Ballart i la dimissió de 5 regidors més del grup municipal. La ciutat de Terrassa cal que segueixi endavant. Cal que la tercera ciutat del país, Terrassa, estigui al costat del país i el seu govern legítim. És necessari i imperiós un pacte que tregui del govern de la ciutat al PSC. Cal foragitar de les institucions aquells qui no volen que existim com a poble. S’ha demostrat amb l’aplicació de l’article 155 que tant és PSC, com PP, com Ciutadans. Cal obrir les finestres i que corri l’aire. TeC, ERC, PDeCAT i la CUP cal que treballin sense apriorismes amb l’objectiu del canvi. Tornem a estar com al juny de 2015, ara és moment de pactes, però el rellotge no s’ha posat a 0, el país no viu la mateixa situació que en aquelles dates i cal que tots els actors es reposicionin amb generositat.

Cal entomar amb força l’únic gran projecte que ha deixat aquest govern, la municipalització de la gestió de l’aigua. Un projecte que fa gairebé 1 any que vivim en una pròrroga i que el govern sortint deixa empantanegat. És també imperiós que el nou govern impulsi nous projectes de ciutat per no ser la tercera ciutat del país en nombre d’habitants sinó la primera en qualitat de vida. Igualment cal que el nou govern no governi a cop de titular ni a cop de post a les xarxes socials. Cal governar amb la gent i per la gent i perquè tots els habitants de la ciutat surtin reforçats de la crisi.

La gent ha obert els ulls, la gent surt al carrer (encara ara recordo com la concentració de la tarda del 3 d’octubre va col·lapsar el Raval i els carrers adjacents), està activa: donem-li un rol protagonista. M’atreveixo a demanar al nou govern que sortirà que no faci política a partir de comentaris a les xarxes socials sinó que s’obri més a la ciutadania. Que faci audiències obertes per tal de recollir idees de la ciutadania que després es duguin a terme. Que la participació no només sigui façana.

Cal un govern municipal a l’alçada del moment històric i que pugui iniciar un canvi després de 38 anys i 7 mesos amb el mateix partit al govern. Terrassa és la tercera ciutat del país, cal obrar en conseqüència, ens hem de posar en sintonia amb el país. Fem-ho possible, pels represaliats i per tota la ciutadania de Terrassa. Ara és el moment!

L’ANA estima la democràcia i la llibertat

Amb aquest escrit l’ANA de Terrassa vol expressar el seu posicionament davant del moment històric que viu el nostre país i també dels greus esdeveniments i atacs a les llibertats i a le democràcia que patim, molt especialment els dies previs o immediatament posteriors a l’1 d’octubre. 

L’ANA de Terrassa ha decidit ajornar els actes públics que tenia previst dur a terme aquestes setmanes, amatents a la situació d’excepcionalitat que vivim, però manté ferm el compromís de treballar per la ciutat i pel paper i protagonisme de Terrassa en el conjunt de Catalunya, i del procés constituent que hem d’iniciar. Davant la situació derivada de la repressió que viu la nostra societat, pensem que és més necessari que mai, i amb més força si cal, continuar amb el projecte amb què ens va donar a conèixer. És, per tant, des dels espais plurals, bressol i transmissors d’idees, propostes i compromesos amb la transformació de l’entorn, on han de generar-se les eines i les plataformes per afrontar el repte transformador i transcendent que tenim per davant, és per això que volem manifestar sense cap ambigüitat que:

L’ANA condemna tot tipus de violència i de repressió, i proclama que només des del respecte als valors democràtics, cívics i pacífics es poden construir societats lliures, plurals, més justes i solidàries.

L’ANA denúncia la vulneració de drets fonamentals i de les llibertats democràtiques conquerides al llarg dels anys amb tant d’esforç i profundament amenaçades avui a Catalunya.

L’ANA expressa la seva radical solidaritat amb Jordi Sánchez i Jordi Cuixart, que avui dia segueixen empresonats injusta i injustificadament per l’Estat Espanyol, així com amb totes les persones detingudes des del 20 de setembre, i amb les més de 900 persones ferides en les càrregues policials de l’1 d’octubre. Accions absolutament impròpies a l’Europa del segle XXI.

L’ANA vol mostrar tot el suport a totes les institucions i entitats greument amenaçades per la imminent ingerència i bloqueig que es proposa de fer l’Estat Espanyol a través de l’article 155 de la Constitució, destacant especialment aquelles que són garantia de l’exercici de drets fonamentals i essencials per a la cohesió social, motor del nostre model de convivència, tals com les escoles, els mitjans de comunicació, entitats del tercer sector, sistema públic de salut i altres sectors estratègics del país.

És per això, que l’ANA s’ha sumat i ho seguirà fent, a totes les mobilitzacions en defensa de la llibertat, la pau i la democràcia, i recolzarà totes aquelles iniciatives polítiques i cíviques que promoguin el diàleg com a únic mitjà de solucionar els conflictes i fer arribar a bon port la República Catalana, l’emancipació, la sobirania i llibertat del poble de Catalunya.

Èxit del primer sopar-debat de l’ANA

 

Més de 85 persones debaten durant més de dues hores sobre el present i el futur de Terrassa

Els ponents defensen que hi ha possibilitats de millorar la ciutat, però en mostren alguns dels elements negatius

El patí de la Societat Coral Els Amics va acollir ahir al vespre el primer acte de la plataforma ciutadana ANA. Més de 85 persones van debatre al llarg de més de dues hores sobre el futur de la Terrassa en el marc d’un sopar facilitat per La Trobada i farcit de productes de proximitat i amb música de grups terrassencs de totes les èpoques.

El debat va començar amb les intervencions dels ponents. El filòleg Jaume Aulet va glossar l’origen noucentista de la Nova Atenes. Aulet va explicar com els noucentistes van aconseguir dominar el relat  i, a trevés del llenguatge, imposar les seves idees i va donar una visió optimista de les possibilitats que té Terrassa. L’exsíndica de greuges municipal Isabel Marquès va fer una repassada als dèficits socials que s’havia trobat al llarg del seu mandat. Marqués va explicar que si els municipis complíssin la Carta Europea de Salvaguarda dels Drets Humans a la Ciutat ja n’hi hauria prou per viure en unes poblacions millors i va reclamar una finestreta única efectiva per als ciutadans que tenen necessitat de fer alguna reclamació. El gèograf i analista de polítíques culturals i educatives Santi Martínez va posar, amb dades, llum als punts foscos del creixement demogàfic dels darrers anys, en què Terrassa  ha passat de ser la cinquena a la tercera ciutat de Catalunya. Entre aquestes dades destaca el fet que Terrassa ha perdut un 25% de capacitat d’oferir llocs de treball a la pròpia població, mentre també ha pujat l’atur i ha caigut la renda familiar. Finalment, Jordi Labòria va fer una breu repassada dels primers anys d’ajuntaments democràtics per defensar que fins l’any 1992, l’ajuntamenyt de Terrassa s’havia dedicat, gairebé en exclusiva, a reconstruir i construir una ciutat destruïda pel franquisme. Labòria, regidor a l’Ajuntament des del 1979 i fins el 2011, va fer autocrítica i va admetre que l’organització municipal des de l’any 2000 no permet donar els serveis que necessiten els ciutadans en no estar interconnectada, en xarxa. Labòria va criticar els compartiments estancs en què s’han convertit les àrees municipals. A més, també va ser crític amb el darrer pla general, “elaborat sota la influència dels constructors”.

Posteriorment, part del públic assistent, entre els quals hi havia regidors de l’equip de govern i de l’oposició i membres de diferents entitats socials i culturals de la ciutat, van  donar la seva opinió. Aspectes com la crítica a l’organització municipal, la manca de respecte als drets humans, el futur i el relleu a les entitats culturals o la integració dels nouvinguts van ser alguns dels aspectes tractats.

Els membres de l’ANA van valorar molt positivament aquest primer acte i van avançar que la segona activitat es desenvoluparà a primers de setembre i que tindrà a veure amb les mobilitzacions ciutadanes a Terrassa.


La identitat terrassenca al segle XXI

Vam ser la “Manchester Catalana” en la primera industrialització; la “Nova Atenes” per l’esperit creatiu i artístic de la ciutat en el modernisme i el noucentisme; la “Terrassa, la Roja”, per solucionar els desgavells urbanístics i de manca de justícia social que ens havia generat el franquisme. Durant decennis ens va manar “el salisme”, després el “royïsme”-dues formes diferents, més o menys, de control polític- i ara estem assistint a la fi de la partitocràcia local de la “transició” i l’autonomisme i a la fugida i abdicació de les elits locals. Hem estat “aftertèxtils” i “postolímpics”. Hem sigut la ciutat de la cultura i la universitat, del Xavier Marcet dels anys 90. La crisi de la totxana, però, -econòmica, financera, i sobretot social- i el previ creixement econòmic de la ciutat basada en el “totxo”, ens han deixat molt desorientats. No hem sabut pujar amb força a l’onada de l’era d’internet i no sabem si podrem agafar el tren de la quarta revolució industrial, el de la bigdata, la ciutat intel·ligent i el què se’n derivi. Hem d’afegir-hi, a més, el moment d’esclat global de la ciutat de Barcelona i del procés sobiranista del nostre país. I aquí, ai las, hem quedat bastant perduts i desdibuixats. En aquest context, un dels relats de la ciutat més interessants que he sentit darrerament la feien la gent de la “Terrassa secreta” i la Descomunal, postmoderns terrassencs, on parlen de Terrassa com d’un no-lloc, del no-espai, que sigui dit, per ells i elles pot tenir gran força creativa! Ens hem quedat en l’espai buit del no-relat, entre la gran Barcelona, catalana i global, i la Catalunya interior, i la seva força d’allò local i pròxim. A priori, no tenim cap gran novel·la que parli de nosaltres –la metàfora de l’home que camina sol pel marge de la C58 de les “granotes bullides” de l’Òscar Andreu em serveix-. La Teranyina, com la darrera gran pel·lícula terrassenca del Toni Verdaguer és dels anys 80, igual que la trilogia de “Feixes” del Jaume Cabré i del poema sobre la Plaça del segle XX de l’Agustí Bartra (vull fer esment i reconeixement a Sílvia Alcàntara, Pep Puig, Rubèn Intente, Andreu Grau, escriptors locals). El súmmum és tenir una ciutat de la imatge amb uns grans estudis on es fan moltes pel·lícules però cap parla de nosaltres!

Però malgrat tot, la ciutat es mou!! Hi passen moltes coses!! El què cal és saber-les cosir, que creixin i es relacionin en xarxa! La manca, o negació, d’identitat pròpia és sempre la principal força de creació de la identitat.

Deia un savi, que la identitat és sempre la recerca i construcció de la identitat. La identitat mai és una foto fixa, sinó una realitat viva i canviant, i aquesta ha de provocar adhesió de la seva gent, no sols pel record i apel·lació al passat, sinó per la voluntat de viure plegats el present i construir un futur junts. La identitat, explica Ramoneda, és el projecte d’una vida millor. Fins i tot, els filòsofs postmoderns en voga, Zizek, Laclau, Baumann… parlen de la identitat, com una falta permanent d’identitat, d’una identitat que mai està closa i acabada del tot. Una identitat, sense límits, que a vegades fins i tot pot arribar desbordar el propi subjecte col·lectiu, i ser esclatant. I és aquí quan esdevé revolucionària. També diuen que la identitat és performativa, de “performance”, és acció!

Aquesta lògica de recerca permanent de la identitat, penso que és el què li passa a la ciutat de Terrassa, amb un element afegit, que és justament la dificultat de definició de la unitat/pluralitat del propi subjecte col·lectiu, la ciutat, la seva ciutadania plural i els seus 33 barris.

Aquesta identitat mai serà el 100% homogènia entre els seus membres; tothom porta moltes motxilles i vivències i tots, absolutament tots, som diferents. Per tenir una identitat col·lectiva, i també individual que s’hi refereixi, però, hem de compartir un llindar mínim d’elements, projectes i relats comuns, més enllà de viure en un mateix espai urbà. La meva experiència em diu, que a Terrassa, quan fas una afirmació d’identitat local, la manca de referents col·lectius fa que l’adhesió sigui més forta i creativa.

Avui, però, aquests elements identificatius no poden ser coses inconnexes, sinó que cal que estiguin emmarcades en un relat i un marc de pensament. I si d’elements identificatius terrassencs en podem arribar a trobar, de relats i projectes compartits anem encara perduts.

Hi ha moltes terrasses, massa segmentades, i pocs projectes compartits. El Jove de Festa Major, que uneix moltes entitats diverses, n’és un, però dura 3 nits! El David Travé cada cap de setmana ressenya gairebé 30 concerts de música a la ciutat. A Terrassa hi ha més de 200 grups de música em diu! Moltes entitats, molts projectes, però molt pocs de compartits, i un ajuntament que segurament encara hi viu massa d’esquena.

Calen nous lideratges més horitzontals i integradors. Saber i aprendre a treballar en xarxa, un ajuntament amb més ganes de compartir el poder i empoderar la ciutat i la seva gent. I una ciutat que cerqui amb valentia un lloc i encaix en el procés sobiranista i que exerceixi la capitalitat i lideratge que ens toca en el nostre entorn.

Som una de les ciutats mitjanes importants d’Europa, a prop d’una gran metròpoli, amb identitat pròpia, com Postdam a Berlin, Brescia i Bergam a Milà, Malmö a Copenhaguen o Anvers a Brussel·les. En una comarca, el Vallès, que és un dels espais econòmics més importants del sud d’Europa. Ara que hem passat a ser la 3a ciutat del país amb nombre d’habitants, ha tornat a sonar la música que això no era massa important, que allò significatiu seria ser la primera en qualitat de vida. Estic d’acord a mitges. Ens ho hem de creure més: no som la 3a ciutat del país, som la 1a de fora de la conurbació barcelonina. I hem d’exercir com a tal. Ah, i sobretot, el més important era passar a Sabadell i això, com és reconegut internacionalment, ja ho tenim! De fet, sóc més de cooperar que de competir, del gran Vallès que de les polítiques de campanar, però la dualitat i dialèctica Terrassa-Sabadell és una part molt important de la nostra manera de ser.

 

Cesc Poch i Ros

Membre de l’Àgora Nova Atenes, ANA

L’ANA ja és aquí

La plataforma ciutadana ANA ja és aquí, i arriba a Terrassa a remoure la ciutat. L’entitat, formada per terrassenques i terrassencs que consideren que ha arribat el moment d’activar-se i moure’s col·lectivament per donar un nou impuls a la ciutat, s’ha presentat públicament aquesta tarda a la plaça de l’Assemblea de Catalunya. En l’acte de presentació, al qual han assistit una quinzena del total dels seus membres impulsors, s’ha fet públic un manifest què, de fet, és una crida a participar i debatre sobre la nostra ciutat a totes aquelles persones que tinguin idees i vulguin compartir-les.

Què és l’ANA? Com ha explicat en Pau Consola, a començaments del Segle XX, els intel·lectuals barcelonins van descobrir que més enllà de Collserola hi havia un focus que irradiava molta vida cultural, idees, modernitat, avantguarda, nous projectes… era la ciutat de Terrassa, i en van dir, amb el cànon de l’època, la Nova Atenes o l’Atenes catalana. Avui 100 anys després, amb més de 215.000 habitants, havent passat la crisi del tèxtil, la de la totxana, havent acollit onades de nous terrassencs arribats d’arreu, la nostra ciutat es troba en una cruïlla. Una mica perduda en el no-lloc, encaixonada entre la metròpoli i la Catalunya interior, sense cap gran relat ni gran projecte, amb una fugida de les antigues elits i caiguda de la partitocràcia dels darrers 30 anys… malgrat tot, però, la ciutat és mou! Per això l’Àgora Nova Atenes, a partir d’ara l’ANA. un espai ciutadà, de debat de projectes. Amb la voluntat de fer xarxa, de trobar gent diversa, plural. Amb voluntat d’incidència social, cultural i política, però no partidista. Volem mirar les coses, fugint dels esquemes semblants a la dels programes electorals, i buscant projectes i respostes transversals i holístiques per recuperar una visió de ciutat, ara mateix una mica confusa. Un relat propi per a Terrassa. Una visió que il·lusioni al terrassencs i terrassenques, a les entitats i associacions i que generi idees de la nova economia, de la quarta revolució industrial, de l’economia circular i social, i també de creació cultural. L’ANA, nom en femení, amb una ena, en reconeixement a la gent que ha arribat a terrassa en les successives onades migratòries. Una ciutat que encara vol acollir i també unir els seus 33 barris.

Posteriorment, Mònica Estruch ha llegit el manifest. Entre molts altres elements, el text manifesta que l’ANA considera que “ha arribat el moment d’activar-se i moure’s col·lectivament per donar un nou impuls a Terrassa. Perquè malgrat la dura crisi econòmica que ha patit i pateix la nostra ciutat, hi ha motius suficients per creure en projectes futurs: som la tercera ciutat catalana, situada en un dels principals espais econòmics del sud d’Europa i afortunadament comptem amb una ciutadania activa amb ganes de treballar, de ser interpel·lada i de reaccionar”. “Amb aquest gran potencial humà, cultural i econòmic,”, continua el manifest llegit per Estruch, “ el que necessita Terrassa és renovar idees, construir models de lideratge més horitzontals i noves formes de participació. Perquè tots podríem aportar molt més a la ciutat si es creessin els espais i canals per fer aflorar les opinions dels veïns i les veïnes de Terrassa, aquesta és la manera per construir un projecte conjunt i compartit per tots. I això és el més important per l’ANA, ja que amb un projecte futur clar es pot avançar molt més i encara millor, es pot arribar més lluny”.

Cesc Poch ha tancat les intervencions per explicar alguns dels punts de debat en què el grup ha començat a treballar: la cohesió social i la identificació de la ciutat, la capitalitat, l’articulació del relat terrassenc en l’actualitat, què hi ha després del tèxtil i el totxo? O el terrassenquisme entés com la recerca de la justícia social.

En la presentació s’ha fet públic el primer acte oficial de l’ANA. Sota el títol de “Hi ha projecte de ciutat a Terrassa?”, serà un sopar-tertúlia el proper dia 20 de juliol a les vuit del vespre a la seu de la Coral Els Amics. En els propers dies l’ANA farà públic el nom dels ponents. Les inscripcions s’hauran de fer al correu info.anadeterrassa@gmail.com.

L’ANA es presenta

Us convidem el proper dimecres dia 28 de juny a la presentació de la plataforma ciutadana ANA, una entitat formada per terrassenques i terrassencs que consideren que ha arribat el moment d’activar-se i moure’s col·lectivament per donar un nou impuls a la ciutat. Un grup de debat que considera que malgrat la dura crisi econòmica que ha patit i pateix la nostra ciutat, hi ha motius suficients per creure en projectes futurs.

La presentació tindrà lloc a les 19.00 a la plaça de l’Assemblea de Catalunya i en ella es donaran a conèixer els membres impulsors de la iniciativa, es lliurarà el manifest fundacional i s’anunciaran les activitats futures de l’entitat.