La plataforma ANA celebra el segon debat del cicle, al Segle XX

L’AMPA de l’escola Sala i Badrinas hi anuncia que inicia mobilitzacions per al nou edifici. També s’hi revela que Itziar González va proposar que convertir el barri en un espai de creació artística.

La plataforma ciutadana ANA va celebrar ahir dimecres la segona sessió del seu cicle 33 barris, una ciutat, a l’Arxiu Històric de Terrassa, situat al carrer de Baldrich. De la mateixa manera que en l’estrena del cicle, el mes d’octubre passat a La Maurina, el format va ser una tertúlia-debat entre els convidats a la qual s’hi va afegir tothom que va voler. La trobada, entre les set de la tarda i les nou de la nit, es va cloure amb un tast de cervesa artesana La Resclosa i va reunir una cinquantena de persones.

L’AMPA de l’escola Sala i Badrinas, una de les entitats convidades per l’ANA a l’acte, el va aprofitar per anunciar que se’ls ha acabat “la paciencia” i què en breu iniciaran una sèrie de mobilitzacions al carrer per aconseguir el nou edifici i deixar els barracons. Daniel Soto va fer de portaveu del grup de famílies que van assistir a l’acte i va assegurar que la d’aquesta escola “és la historia d’un greuge, d’un fracàs com a societat”. Soto es refería al fet que els alumnes que van entrar a P3 a l’escola acabaran sisè el curs vinent i, si no hi ha un canvi en els propers mesos, hauran fet tota l’escolarització infantil i primària en barracons. La proposta de l’AMPA és que es construeixi un institut escola.

L’acte l’havia obert Joan Soler, el director de l’Arxiu Històric de Terrassa, que va expressar que l’equipament estaba molt satisfet de ser al Segle XX, un barri que va definir com “inacabat”. Soler va fer públic que qui va ser la comissionada per la revitalització de la plaça Nova, Itziar Gonzàlez, havia verbalitzat que ella considerava que una de les solucions per al barri era convertir-lo en un espai de creació artística, i que feia aquesta proposta veient la seva arquitectura actual, amb naus industrials encara en ús però moltes en desús.

També va intervenir l’històric dirigent de l’associació de veïns, Salvador Pérez, qui va indicar, justament, que la quantitat de sòl disponible al barri era un dels seus punts forts, perquè podía permetre un desenvolupament sostenible, però també un punt negatiu si és permetia l’especulació urbanística, “de promotors o de gestors, tant fa”. Pérez va recordar que al barri “encara hi ha carrers per asfaltar” i va alertar l’Ajuntament de la gent que malviu en naus industrials abandonades. “Els hi hem dit per activa i per passiva, però no ve ningú a fer feina de carrer”, va denunciar.

Jordi Villena va intervenir com a representant dels membres del CDR Segle XX presents a l’acte. Villena va explicar quina havia estat la gènesi de creació del grup i va reclamar la mobilització coordinada de les entitats per lluitar contra les desigualtats. L’exveí del barri i exmembre de Ràdio Tsé-Tsé Joan Pi va donar la visió del barri de què hi ha viscut tota la vida però ara no hi viu i va concloure que, tot i les necessitats, el Segle XX ha millorat. Pi va posar especial incidència en el treball comuninatari per generar una societat integradora “davant dels reptes que tenim al davant”. La cap d’estudis d’infantil de l’Escola Sagrat Cor, Mariona Ezequiel, va explicar quina era la relació del centre educatiu amb el barri i va avançar la seva intenció de què aquesta sigui més profunda en els propers temps.

L’ANA ja treballa en la tercera sessió del cicle, que tindrà lloc ja després de les properes eleccions municipals. Abans, però, l’ANA organitzarà un acte en el marc de la seva iniciativa “Treballs de Recerca sobre Terrassa” o TRT.

L’ANA inicia el cicle 33 barris, una ciutat

La plataforma ciutadana ANA va iniciar ahir dijous a la nit la campanya 33 barris, una ciutat al barri de La Maurina amb una tertúlia debat al bar Aguilera. L’objectiu d’aquesta campanya és traslladar el debat sobre el futur i les potencialitats de la ciutat als diferents barris de Terrassa.

El debat, que va omplir completament la sala habilitada al bar Aguilera, va comptar amb la presència com a ponents del president de l’Associació de Veïns de La Maurina, Raül Sánchez, Carmina Panera, del Viver (Fundació Maria Auxiliadora), Dídac Bastidas, de Preju-Sarau, Mònica Rodríguez, dels Diables de la Maurina, i el contacontes Juanan Rodríguez, veí de barri. El debat va ser moderat pel membre de l’ANA i veí de barri Cesc Poch.

Al llarg de la tertúlia, en la qual també van intervenir sempre que van voler els veïns presents com a públic, es va explicitar que La Maurina és un barri amb una gran activitat social, en que “cada cap de setmana pots triar anar a un acte d’una de les entitats”, tal com va explicar Mònica Rodríguez, però on potser falta teixir xarxa entre elles, com va admetre el president de l’entitat veïnal. “Hi ha tants fronts oberts, entre els problemes d’habitatge, els dels pensionistes, els de sanitat… que a vegades es troba a faltar una miqueta més de coordinació”, va explicar Sánchez. El repte de teixir i mantenir aquesta xarxa entre les entitats que sigui capaç de generar i dur a terme projectes però també de reaccionar millor als problemes de la gent va ser present al llarg del debat, tot i constatar-se, amb exemples, la feina que fan les diferents entitats presents a l’acte en aquest àmbit. En aquest sentit, Caramina Panera, va posar l’accent en el fet que al barri “hi ha massa habitatges buits mentre es desnona gent” i va indicar que troba a faltar ajut per lluitar contra aquest problema.

Respecte a la relació de La Maurina amb la resta de la ciutat es va posar de manifest “que la riera és una barrera molt important”, va dir Sánchez, mentre que totes les entitats van recordar que, segons el pla general, s’hauria de construir una estació de tren a la zona. I és que el transport públic també va ser present al debat i es va indicar, per part de més d’un ponent, que “la línia 3 se’ns queda molt curta; però si complís els horaris, encara serviria, però això no passa gairebé mai”. La manca d’aparcament va ser un altre dels problemes del barri que van sorgir a la trobada.

Tot i això, és va posar en evidència, en positiu, el canvi que hi ha hagut a la zona gràcies al pla de barris, tot i haver-hi, tal i com es va admetre, “el forat negre” de la plaça de la Maurina, que ara ha de solucionar-se amb el nou equipament. Alguns dels veïns presents van assegurar que en aquesta zona hi havia un problema d’inseguretat i que es trobava a faltar més presència policial. Des del públic també es va apuntar que seria bo millorar la neteja als carrers del barri.

En cloure l’acte, els membres de l’ANA van anunciar que treballen en les properes trobades d’aquest cicle i que, d’entrada, la propera es farà després de les festes de Nadal al barri del Segle XX.

Nou cicle de trobades: 33 barris, una ciutat

La plataforma ciutadana ANA inicia aquest mes d’octubre una nova línia de treball en el seuobjectiu de debatre sobre Terrassa i el seu futur. En aquesta ocasió, l’ANA inicia la campanya 33 barris, una ciutat amb l’objectiu de traslladar el debat sobre el futur i les potencialitats de la ciutat als diferents barris de Terrassa.

Tot i que el format de les trobades serà variable, la primera, que debatrà sobre el barri de La Maurina, adoptarà la fórmula de la tertúlia-debat i tindrà lloc el proper dimarts dia 30 a dos quarts de vuit del vespre al Bar Aguilera, al carrer Franc Comtat 309 del mateix barri. L’acte serà obert però prèvia inscripció mitjançant un correu a l’adreça electrònica de l’ANA, info.anaterrassa@gmail.com. La plataforma ciutadana, doncs, manté les trobades internes de treball, les trobades de ciutat, les trobades sectorials amb convidat i incorpora aquestes trobades per copsar la realitat dels diferents barris de la ciutat i poder fer propostes en positiu.

A la trobada de La Maurina hi han confirmat la seva assistència representants de diferents entitats del barri, com el PrejuSarau, el Viver (Fundació Maria Auxiliadora), l’Associació de Veïns de La Maurina, el club de futbol La Maurina o els Diables de la Maurina, a banda de veïns i veïnes a títol individual.

El format de la trobada serà de tertúlia i es convidarà, després d’una petita introducció, als representants de les entitats a què reflexionin sobre la situació del barri, però, sobretot, sobre les seves potencialitats i punts forts. A més, en aquestes trobades també es debatrà sobre quina és la relació del barri, en aquest cas La Maurina, amb la resta de la ciutat, tant des del punt de vista infraestructural com de mobilitat o social.

Al final de la trobada se servirà un petit pica-pica a base de les típiques tapes del Bar Aguilera, gentilesa de l’ANA.

Detalls
Acte: Tertúlia debat 33 barris, una ciutat: La Maurina
Dia: Dimarts, 30 d’octubre
Hora: 19.30 hores.
Lloc: Bar Aguilera, carrer Franc Comtat, 309

L’Àgora Nova Atenes de Terrassa engega una iniciativa local dirigida al jovent de Terrassa

L’Àgora Nova Atenes de Terrassa (ANA) està decidida a donar un nou impuls a Terrassa i emprèn un nou projecte per tal de generar espais d’intercanvi de coneixements i de debat oferint noves mirades sobre Terrassa per donar valor a les seves fortaleses.

“Darrere la iniciativa “Treballs de Recerca sobre Terrassa” – o “TRT”, l’ANA vol interpel·lar al jovent terrassenc per renovar i construir idees mitjançant la posada en valor del coneixement sobre la ciutat que els estudiants de Batxillerat de Terrassa hagin generat a partir dels Treballs de Recerca que han de realitzar en aquesta etapa educativa.

La finalitat del projecte TRT és recopilar, arxivar i fer públic anualment tots els treballs de recerca que tractin qualsevol aspecte de la ciutat de Terrassa. Encuriosits per saber quines temàtiques locals creuen rellevants els i les joves, l’ANA pretén ajudar-los a divulgar els seus descobriments. En poques paraules, es tracta de compartir el coneixement que ells i elles facin sobre la ciutat per tal que esdevingui un coneixement disponible i obert que permeti generar més reflexió sobre Terrassa i les seves necessitats.

L’associació ja s’ha posat en contacte amb els diferents centres per convidar-los a participar en aquesta proposta local i obtenir així una còpia digital d’aquests treballs un cop avaluats, amb la data límit de presentació del 31 de gener de 2019.

El projecte actual inclou la col·laboració de l’Arxiu Històric de Terrassa que assessorarà a l’hora de catalogar la recerca. Un cop catalogats es farà un acte per presentar els treballs, un reconeixement per l’alumnat que faci recerca sobre la ciutat i també per als mateixos centres de pertinença. L’esdeveniment es durà a terme de cara al maig i en el mateix Arxiu que ha cedit l’espai.

D’aquesta manera l’ANA aspira a engrescar als i les joves a posar en valor la seva ciutat i que descriguin, mitjançant les seves investigacions, la mirada amb la qual veuen Terrassa.

Per totes aquelles persones que estiguin fent el TRT i vulguin participar envieu el treball a: info.anaterrassa@gmail.com

Estratègia de ciutat: recuperar la singularitat

La plataforma ciutadana ANA va celebrar dijous passat un altre dels seus habituals sopars interns de debat amb convidat. En aquesta ocasió, una quinzena de persones, la majoria integrants de l’ANA però també convidats, van debatre sobre les possibilitats de futur que té Terrassa després d’escoltar l’anàlisi que en va fer Xavier Marcet. Marcet és consultor en estratègia, innovació i transformació d’organitzacions i presideix una companyia amb seus a Barcelona, Boston i Santiago de Xile. Historiador de formació, Marcet va ser regidor a l’Ajuntament de Terrassa.

El consultor, acabat d’arribar dels Estats Units, va donar la seva visió sobre la situació actual de la ciutat, el perquè s’hi ha arribat i, també, algunes pistes sobre com es podria recuperar l’empenta perduda. Aquestes línies de futur van ser les que més debat van generar, de fet, fins entrada la matinada.

Marcet ha escrit, aquest dissabte a les planes del Diari de Terrassa, un resum de la seva intervenció. És aquest.

Al llarg del segle XX Terrassa va ser una ciutat singular. Tenia una economia diferenciada en la indústria tèxtil llanera. Tenia un moviment polític hegemònic propi en el salisme, que va evolucionar des de posicions liberals a monàrquiques autoritàries. Tenia un perfil de ciutat industrial, de ciutat del fum. I tenia singularitats de contorn: l’hoquei o els edificis modernistes. En el segle XX les catedrals de la ciutat eren les fàbriques que s’omplien de gent que hi venia a treballar de moltes regions espanyoles. La ciutat tenia oficis que la vertebraven, s’era filador, o s’era ordidora, teixidor, o repassadora de peces, etc. L’elit social s’associava als fabricants i alguns grans propietari agrícoles. El moviment obrer era singularment combatiu.  La ciutat singular es vertebrava en institucions pròpies en una ciutat on el pes del públic era molt inferior comparat amb l’actualitat. Era un ciutat amb un ascensor social imperfecte en el que moltes persones van sortir de la pobresa o assolir una certa prosperitat a base d’esforços seriosos. En aquesta ciutat industrial l’estratègia de ciutat la marcava sobretot la pròpia indústria i eventualment algun urbanista interessant com Baldrich.

La recuperació de la democràcia no només va suposar el final del Terrassenquisme conservador hereu del vell salisme, sinó que va coincidir amb l’ensulsiada total d’una indústria tèxtil que no va superar la competència exterior. Terrassa tancava totes les seves catedrals fabrils una a una. Les bases de la singularitat començaven a esfondrar-se. En aquest marc va emergir un moviment polític ampli entorn la figura de Manuel Royes ( a l’ensems que ell esdevenia un polític molt influent a Catalunya) que va depassar el perímetre del PSC i va recuperar aires de Terrassenquisme d’esquerres en el marc del debat sobre la comarca pròpia dels anys vuitanta. Royes va impulsar un pla estratègic el 1991 que és l’únic que seriosament ha tingut la ciutat. Un pla que apostava per la indústria, la universitat i la cultura. En la indústria les coses no van anar bé ( no es va concretar cap somni com els que Manuel Garriga tenia de fer una mena de Silicon Vallès) i l’elit industrial va ser desplaçada per l’elit de constructors i immobiliaris. Terrassa sí que va esdevenir la segona ciutat universitària de Catalunya per quantitat, però no per qualitat de recerca ni per prestigi acadèmic. I en el camp cultural l’aposta es va anar concretant no amb l’esplendor de les velles entitats tipus Amics de les Arts sinó a través de la cultura popular i els castellers en particular. Però el Pla de 1991 va ser un intent seriós de fer estratègia de ciutat, fou participatiu i tingué influència.

Des dels anys noranta Terrassa ha anat perdent totes les singularitats que tenia com a ciutat i ha vist desballestada la seva vertebració institucional fora de l’àmbit públic. Des d’aleshores, les noves grans apostes estratègiques de la ciutat no han quallat en res realment transformador amb l’excepció del Parc de Vallparadís i el Pla cel Centre. Ni apostes urbanístiques internes com la solució de 22 de Juliol, ni la vergonya de la B40 – el quart cinturó, ni l’operació audiovisual a l’antic sanatori, ni símptomes com no saber què fer d’edificis emblemàtics com el de Torrebonica, indiquen que la ciutat no sap concretar grans projectes ni recuperar les seves singularitats. I malauradament, sense singularitat, el risc de la mediocritat és molt.

I les singularitats no es recuperen només des de la proclamació de moltes idees sinó de tenir un grup de persones que es comprometen i són capaços de construir projectes singulars. Sense gent que organitzés el Jazz en els anys seixanta no tindríem festival avui. Sense els propulsors dels castellers avui no tindríem colles senyeres a Catalunya. Sense gent compromesa i amb empenta no passa res. I això avui econòmicament no passa. Ni políticament. Terrassa s’ha convertit en una ciutat atomitzada, d’empreses majoritàriament petites i de polítiques petites, fruit o conseqüència de lideratges cada cop més febles en el públic i en el privat.

Fer un pla estratègic de ciutat no vol dir fer un inventari de tot el que cal fer en una ciutat. Per fer això ja hi ha els programes electorals i per això ja tenim ajuntament. Un pla estratègic és apostar per uns poques apostes que siguin diferencials perquè són singulars. Ara que es vol fer un exercici d’estratègia des de l’Ajuntament és important encertar en què es proposa fer i no oblidar qui ho farà. La majoria de documents d’estratègia de ciutat són inútils si no hi ha gent compromesa i disposada a arriscar, especialment des de l’àmbit privat.

Una Terrassa  sense singularitat serà cada cop més mediocre, menys diferenciada en el magma metropolità, sense marca rellevant, sense capacitat de generar un grup amb compromís i capacitat com per tornar a dotar-la d’un perfil propi. No cal copiar ni models externs impossibles, ni buscar consensos estratègics a base de no dir més que obvietats. Un pla no és un inventari d’obvietats ni d’aspiracions comuns. Cal fer apostes positives, ambicioses, viables, il·lusionants, diferenciadores, singulars i amb gent de talent emprenedor al darrera.

Xavier Marcet i Gisbert
(Diari de Terrassa – 28 d’abril de 2018)

Terrassa, entre les oportunitats i la manca de model pel futur

Una vuitantena de persones assisteixen al vermut-debat de l’ANA 

Una vuitantena de persones van respondre a la convocatòria del vermut debat organitzat per la platafoma ANA per debatre si Terrassa es també la tercera ciutat de Catalunya en qualitat de vida i que es va celebrar dissabte al migdia a La Fàbrica, al pati del Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya. L’acte, el tercer de caràcter públic que organitza l’ANA des de la seva creació l’estiu passat, va tenir com a ponents a l’escriptor i periodista Vicenç Villatoro, l’economista i directora general de l’Escodi, Núria Beltran, el geògraf i consultor ambiental Ramon Arribas i la comerciant i presidenta de la Fundació Comerç Ciutadà Maria Costa. El debat va ser moderat pel periodista de Televisió de Catalunya, Manel Sarrau, i com sempre en els actes de l’ANA, es van poder degustar productes de proximitat, en aquest cas vi i formatge del Vallès Occidental.

Després de tenir un record per als presos polítics i també per a Lluís Puig, conseller de Cultura exiliat a Brussel·les, es va iniciar el debat. Sarrau va situar el marc: Terrassa ha superat en habitants a Badalona i s’ha convertit, demogràficament, en la tercera ciutat de Catalunya. “Però, ho és?”, va deixar anar per obrir el foc. Arribas, geògraf, va ser el primer a intervenir per assegurar que “el creixement com a tal pot ser bo perquè permet reinvertir en infraestructures o serveis però la seva relació amb la qualitat de vida és més dubtosa”. L’exregidor de l’ajuntament per ERC va defensar que “el decreixement lliga més amb la sostenibilitat dels sistemes urbans”. En aquest sentit, va indicar que, en els darrers 20 anys Terrassa ha passat dels 165.000 als més de 216.000 habitants actuals…”. Costa va defensar la bona salut del comerç urbà terrassenc, amb 622 botigues al centre i va titllar de problema “la compra per Internet”, ja que “els diners van a fora, normalment a empreses radicades en paradisos fiscals, i no hi ha retorn en els impostos a la ciutat”. Beltran va destacar “la integració, en tots els sentits”, com el gran repte mentre que Villatoro va explicar que la cultura s’ha deslocalitzat però que Terrassa està ben situada en aspectes que no ho han fet, com el patrimoni o la xarxa d’equipaments culturals “capil·lars”, com ara les biblioteques o els auditoris.

Respecte a la percepció que tenen els ciutadans de Terrassa, Beltran va defensar que s’ha passat de “parlar malament de la ciutat a la sensació de viure en una ciutat còmoda, amb els Jocs Olímpics de 1992 com a punt d’inflexió”. Arribas va posar sobre la taula la necessitat d’admetre “el fet metropolità” i el repte que suposarà “una ciutat envellida”, Costa va defensar que “la gent treballadora” ha passat de treballar fort a les fàbriques a treballar intensament per aixecar una ciutat de serveis “que ens satisfà” mentre que Villatoro va defensar que s’ha deixat en el passat la “ciutat descosida”, referint-se al soterrament de la Renfe o els FGC i la conversió del torrent de Vallparadís en un parc.

L’apartat del debat que va generar més consens va ser el de quins reptes de futur té la ciutat. Arribas va trencar el foc defensant que “no hi ha cap projecte polític del segle XXI, el futur de la ciutat s’ha d’encarar mirant al futur i no pas amb el record dels Jocs del 92…”; Costa va definir Terrassa “com la ciutat dels plans sense un pla per a la ciutat” en referència a la multitud de plans que s’han aprovat sense que n’hi hagi un de comú; Villatoro va defensar que cal un relat de ciutat per anar endavant, “per ser una ciutat important dins de Catalunya, i admetre que no existeix la realitat comarcal”; Beltran va resumir les intervencions assegurant que “tenim el què, una ciutat generadora de riquesa i ara urbanísticament vertebrada, però ens cal el com, el cap a on anem”.

El debat es va tancar amb una ronda d’intervencions del públic. L’educació, la immigració, el mateix relat de ciutat (o l’absència d’ell) van ser els protagonistes d’aquesta part final en què es va demanar als ponents que donessin receptes per millorar la ciutat. Beltran va animar als terrassencs a passar de “ser jardiners a caçadors, a conquerir”; Arribas a “treballar amb audàcia i sentit crític i evitar el clientelisme que tant mal ens ha fet”; Costa a “implicar-se i creure en la ciutat” i Villatoro a especialitzar-se per cercar l’excel·lència i “creure’s de veritat a la societat civil organitzada i no voler colonitzar-se”. Villatoro va tancar la seva intervenció amb una crida a fer valdre, “per fi”, a les esglésies de Sant Pere.

L’ANA ja treballa en noves trobades, internes i obertes al públic, per als mesos vinents. Novetats en els pròxims dies.

Vermut-debat: “Terrassa, som la tercera ciutat de Catalunya?”

Us convidem al vermut-debat organitzat per la plataforma ciutadana ANA titulada “Terrassa, som la tercera ciutat de Catalunya?” que se celebrarà el proper dissabte 3 de març. És una obvietat que, des de fa pocs mesos, ho és des del punt de vista demogràfic, però, i des del punt de vista de la seva vitalitat i la seva qualitat de vida? El vermut debat se celebrarà al bar La Fàbrica, al patí del Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Terrassa, a les 12 del migdia i tindrà com a convidats a Maria Costa, Núria Beltran, Vicenç Villatoro i Ramon Arribas. Moderarà el debat el periodista de Televisió de Catalunya, Manel Sarrau.

Durant l’acte, i com és habitual en totes les activitats de l’ANA, hi haurà una degustació de productes del Vallès Occidental, en aquest cas vins i formatges. El preu del tiquet, que es treurà allà mateix, serà de quatre euros.

Els ponents:

NÚRIA BELTRAN: Economista. Directora – Gerent de l’ESCODI, l’escola universitària de comerç. Ex-secretària general de la Cambra de Comerç i Indústria de Terrassa i la primera dona en ocupar aquest càrrec en una Cambra de Comerç de Catalunya. Ex-secretària de la Comissió d’Indústria del Consell de Cambres de Catalunya. Ha dirigit el disseny i la implantació de la primera carrera universitària especialitzada en direcció i gestió de comerç de tot l’estat.

RAMON ARRIBAS: Geògraf, consultor en desenvolupament de la sostenibiliat i qüestions territorials. Soci i membre fundador del Col.legi de Geògrafs i la Societat Catalana d’Educació Ambiental. Professor del Departament de Geografía de la UAB 1992-1998, del Centre d’Estudis Demogràfics de la UAB, 1991-2002, de l’Escola Universitària de Formació de Professorat de la UAB, 1991-1993. Va ser regidor d’ERC a l’Ajuntament de Terrassa i director del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible (CADS) de la Generalitat entre 2006 i 2011 i assessor, entre 2011 i 2015 en temes medi ambientals a l’Ajuntament de Barcelona.

MARIA COSTA: Comerciant i graduada en Arts Aplicades i Oficis Artístics en l’especialitat de joieria per l’Escola Massana. Ha estat gerent de diferents empreses terrassenques i ha desenvolupat diferents tasques en l’associació Comerç Terrassa Centre. En l’àmbit públic, va ser regidora de Comerç, Consum i Turisme; tinent d’alcalde de l’Àrea de Serveis Generals; i tinent d’alcalde de l’Àrea d’Acció Territorial i Serveis Urbans; entre els anys 1999 i 2007.

VICENÇ VILLATORO: Periodista, escriptor i polític, actual director del Centre de Cultura Contemporània. Com a escriptor ha publicat llibres de poesia, d’assaig, però especialment de narrativa, que han obtingut alguns dels premis més importants de la literatura catalana. Entre aquests destaquen La ciutat del fum, Evangeli gris o Memòria del traidor. Com a periodista ha treballat al Diari de Terrassa, el Correo Catalán o TV3 i va dirigir el diari Avui o la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió. Actualment, col.labora en diferents mitjans audiovisuals. En l’àmbit públic ha estat directorn general de Promoció Cultural, director de l’Institut Ramon Llull i de la Fundació Ramon Llull, membre del consell d’administració de BTV i diputat al Parlament per CDC.

Resum

Motiu: Vermut-debat Terrassa, som la tercera ciutat de Catalunya?

Dia: Dissabte, 3 de març

Hora: 12.00 hores.

Lloc: Bar La Fàbrica, al pati del mNACTEC, Rambla d’Ègara, 270

La plataforma ciutadana ANA penja a Spotify una llista amb cançons sobre Terrassa

La plataforma ciutadana ANA (Àgora Nova Atenes) ha penjat a la xarxa Spotify una llista de reproducció musical sobre Terrassa, anomenada ‘Les trompetes del patge Xiu-Xiu’. Són 39 cançons amb grups o intèrprets de la ciutat o amb cançons que parlen deTerrassa.

La llista l’obre i la tanca dues cançons interpretades pels Ministrils del Raval: Sintonia del Xiu-Xiu i L’Estapera. Entre la resta de cançons n’hi ha per a tots els gustos: A Terrassa hi ha una Plaça de Miquel Pujadó, El sud, de D’Callaos, Gemma de Joan Baptista Humet, Niña dels Hupachá Combo o Mira qui ve dels Capdetrons en són alguns exemples.

La intenció de la plataforma és penjar cada dia una proposta musical terrassenca a les xarxes socials i que en siguin els propis usuaris els què vagin ampliant la llista de reproducció amb més temes.

Podeu escoltar la primera llista de reproducció aquí:

Roger Buch parla del procés i la revolta ciutadana del segle XXI

La plataforma ciutadana Àgora Nova Atenes (ANA) ha organitzat aquest dijous al Bau House de la Casa Baumann una tertúlia-debat pública que s’uneix a les trobades de debat internes que organitza periòdicament.

En aquesta ocasió, la tertúlia ha tractat sobre el Procés constituent i revolta ciutadana al segle XXI.  La Mònica Estruch, membre de la plataforma, ha estat l’encarregada de donar la benvinguda als presents i de presentar el protagonista de l’acte, en Roger Buch, politòleg, escriptor i expert el processos de participació, associacionisme i tercer sector. 

El polítoleg va reflexionar sobre els canvis que ha sofert la ciutadania en relació a la seva implicació en les revoltes dels darrers temps i va afirmar que “la revolta democràtica i pacífica transveral de Catalunya és única a la història d’Europa. I com que es tracta d’un moviment nou no sabem com acabará, però el que és segur és que depèn de la gent. El és clau.”

La tertúlia ha inclòs una degustació de vins i formatges de la comarca.

Tertúlia-debat de l’ANA: “Procés constituent i  revolta ciutadana al segle XXI”

La plataforma ciutadana ANA organitza aquest dijous dia 30 a dos quarts de vuit del vespre al Bau House de la Casa Baumann una tertúlia-debat pública que s’uneix a les trobades de debat internes que organitza periòdicament. En aquesta ocasió, la tertúlia versarà sobre el Procés constituent i  revolta ciutadana al segle XXI i comptarà amb la presència del politòleg, escriptor i expert el processos de participació, associacionisme i tercer sector Roger Buch.

Roger Buch i Ros, (Barcelona, 1970) és  Doctor en Ciències Polítiques per la UAB i professor de la URL – Fundació Pere Tarrés.
L’any 2010 es va doctorar  amb la tesi ‘El Partit Socialista d’Alliberament Nacional dels Països Catalans (PSAN) (1968 – 1980)’. Ha participat en obres col·lectives com el “Diccionari dels partits polítics de Catalunya. Segle XX i Esquerra Republicana de Catalunya, 70 anys d’història”.
Va ser cofundador de Plataforma per la llengua, ha format part de la junta directiva d’Òmnium, i ha escrit a El Temps i Tribuna Catalana. Fins fa poc, ha estat el director del Programa d’Innovació i Qualitat Democràtica en el Departament d’Afers i Relacions Institucionals i Exteriors i Transparència de la Generalitat de Catalunya. 

La tertúlia inclourà una degustació de vins i formatges del Vallès Occidental per 3 euros.

Les inscripcions es poden fer al mail info.anaterrassa@gmail.com o al Facebook o Twiter de l’@ANAdeTerrassa. El pagament es farà el mateix dia al lloc del sopar.