Bloc

Èxit del primer sopar-debat de l’ANA

 

Més de 85 persones debaten durant més de dues hores sobre el present i el futur de Terrassa

Els ponents defensen que hi ha possibilitats de millorar la ciutat, però en mostren alguns dels elements negatius

El patí de la Societat Coral Els Amics va acollir ahir al vespre el primer acte de la plataforma ciutadana ANA. Més de 85 persones van debatre al llarg de més de dues hores sobre el futur de la Terrassa en el marc d’un sopar facilitat per La Trobada i farcit de productes de proximitat i amb música de grups terrassencs de totes les èpoques.

El debat va començar amb les intervencions dels ponents. El filòleg Jaume Aulet va glossar l’origen noucentista de la Nova Atenes. Aulet va explicar com els noucentistes van aconseguir dominar el relat  i, a trevés del llenguatge, imposar les seves idees i va donar una visió optimista de les possibilitats que té Terrassa. L’exsíndica de greuges municipal Isabel Marquès va fer una repassada als dèficits socials que s’havia trobat al llarg del seu mandat. Marqués va explicar que si els municipis complíssin la Carta Europea de Salvaguarda dels Drets Humans a la Ciutat ja n’hi hauria prou per viure en unes poblacions millors i va reclamar una finestreta única efectiva per als ciutadans que tenen necessitat de fer alguna reclamació. El gèograf i analista de polítíques culturals i educatives Santi Martínez va posar, amb dades, llum als punts foscos del creixement demogàfic dels darrers anys, en què Terrassa  ha passat de ser la cinquena a la tercera ciutat de Catalunya. Entre aquestes dades destaca el fet que Terrassa ha perdut un 25% de capacitat d’oferir llocs de treball a la pròpia població, mentre també ha pujat l’atur i ha caigut la renda familiar. Finalment, Jordi Labòria va fer una breu repassada dels primers anys d’ajuntaments democràtics per defensar que fins l’any 1992, l’ajuntamenyt de Terrassa s’havia dedicat, gairebé en exclusiva, a reconstruir i construir una ciutat destruïda pel franquisme. Labòria, regidor a l’Ajuntament des del 1979 i fins el 2011, va fer autocrítica i va admetre que l’organització municipal des de l’any 2000 no permet donar els serveis que necessiten els ciutadans en no estar interconnectada, en xarxa. Labòria va criticar els compartiments estancs en què s’han convertit les àrees municipals. A més, també va ser crític amb el darrer pla general, “elaborat sota la influència dels constructors”.

Posteriorment, part del públic assistent, entre els quals hi havia regidors de l’equip de govern i de l’oposició i membres de diferents entitats socials i culturals de la ciutat, van  donar la seva opinió. Aspectes com la crítica a l’organització municipal, la manca de respecte als drets humans, el futur i el relleu a les entitats culturals o la integració dels nouvinguts van ser alguns dels aspectes tractats.

Els membres de l’ANA van valorar molt positivament aquest primer acte i van avançar que la segona activitat es desenvoluparà a primers de setembre i que tindrà a veure amb les mobilitzacions ciutadanes a Terrassa.


La identitat terrassenca al segle XXI

Vam ser la “Manchester Catalana” en la primera industrialització; la “Nova Atenes” per l’esperit creatiu i artístic de la ciutat en el modernisme i el noucentisme; la “Terrassa, la Roja”, per solucionar els desgavells urbanístics i de manca de justícia social que ens havia generat el franquisme. Durant decennis ens va manar “el salisme”, després el “royïsme”-dues formes diferents, més o menys, de control polític- i ara estem assistint a la fi de la partitocràcia local de la “transició” i l’autonomisme i a la fugida i abdicació de les elits locals. Hem estat “aftertèxtils” i “postolímpics”. Hem sigut la ciutat de la cultura i la universitat, del Xavier Marcet dels anys 90. La crisi de la totxana, però, -econòmica, financera, i sobretot social- i el previ creixement econòmic de la ciutat basada en el “totxo”, ens han deixat molt desorientats. No hem sabut pujar amb força a l’onada de l’era d’internet i no sabem si podrem agafar el tren de la quarta revolució industrial, el de la bigdata, la ciutat intel·ligent i el què se’n derivi. Hem d’afegir-hi, a més, el moment d’esclat global de la ciutat de Barcelona i del procés sobiranista del nostre país. I aquí, ai las, hem quedat bastant perduts i desdibuixats. En aquest context, un dels relats de la ciutat més interessants que he sentit darrerament la feien la gent de la “Terrassa secreta” i la Descomunal, postmoderns terrassencs, on parlen de Terrassa com d’un no-lloc, del no-espai, que sigui dit, per ells i elles pot tenir gran força creativa! Ens hem quedat en l’espai buit del no-relat, entre la gran Barcelona, catalana i global, i la Catalunya interior, i la seva força d’allò local i pròxim. A priori, no tenim cap gran novel·la que parli de nosaltres –la metàfora de l’home que camina sol pel marge de la C58 de les “granotes bullides” de l’Òscar Andreu em serveix-. La Teranyina, com la darrera gran pel·lícula terrassenca del Toni Verdaguer és dels anys 80, igual que la trilogia de “Feixes” del Jaume Cabré i del poema sobre la Plaça del segle XX de l’Agustí Bartra (vull fer esment i reconeixement a Sílvia Alcàntara, Pep Puig, Rubèn Intente, Andreu Grau, escriptors locals). El súmmum és tenir una ciutat de la imatge amb uns grans estudis on es fan moltes pel·lícules però cap parla de nosaltres!

Però malgrat tot, la ciutat es mou!! Hi passen moltes coses!! El què cal és saber-les cosir, que creixin i es relacionin en xarxa! La manca, o negació, d’identitat pròpia és sempre la principal força de creació de la identitat.

Deia un savi, que la identitat és sempre la recerca i construcció de la identitat. La identitat mai és una foto fixa, sinó una realitat viva i canviant, i aquesta ha de provocar adhesió de la seva gent, no sols pel record i apel·lació al passat, sinó per la voluntat de viure plegats el present i construir un futur junts. La identitat, explica Ramoneda, és el projecte d’una vida millor. Fins i tot, els filòsofs postmoderns en voga, Zizek, Laclau, Baumann… parlen de la identitat, com una falta permanent d’identitat, d’una identitat que mai està closa i acabada del tot. Una identitat, sense límits, que a vegades fins i tot pot arribar desbordar el propi subjecte col·lectiu, i ser esclatant. I és aquí quan esdevé revolucionària. També diuen que la identitat és performativa, de “performance”, és acció!

Aquesta lògica de recerca permanent de la identitat, penso que és el què li passa a la ciutat de Terrassa, amb un element afegit, que és justament la dificultat de definició de la unitat/pluralitat del propi subjecte col·lectiu, la ciutat, la seva ciutadania plural i els seus 33 barris.

Aquesta identitat mai serà el 100% homogènia entre els seus membres; tothom porta moltes motxilles i vivències i tots, absolutament tots, som diferents. Per tenir una identitat col·lectiva, i també individual que s’hi refereixi, però, hem de compartir un llindar mínim d’elements, projectes i relats comuns, més enllà de viure en un mateix espai urbà. La meva experiència em diu, que a Terrassa, quan fas una afirmació d’identitat local, la manca de referents col·lectius fa que l’adhesió sigui més forta i creativa.

Avui, però, aquests elements identificatius no poden ser coses inconnexes, sinó que cal que estiguin emmarcades en un relat i un marc de pensament. I si d’elements identificatius terrassencs en podem arribar a trobar, de relats i projectes compartits anem encara perduts.

Hi ha moltes terrasses, massa segmentades, i pocs projectes compartits. El Jove de Festa Major, que uneix moltes entitats diverses, n’és un, però dura 3 nits! El David Travé cada cap de setmana ressenya gairebé 30 concerts de música a la ciutat. A Terrassa hi ha més de 200 grups de música em diu! Moltes entitats, molts projectes, però molt pocs de compartits, i un ajuntament que segurament encara hi viu massa d’esquena.

Calen nous lideratges més horitzontals i integradors. Saber i aprendre a treballar en xarxa, un ajuntament amb més ganes de compartir el poder i empoderar la ciutat i la seva gent. I una ciutat que cerqui amb valentia un lloc i encaix en el procés sobiranista i que exerceixi la capitalitat i lideratge que ens toca en el nostre entorn.

Som una de les ciutats mitjanes importants d’Europa, a prop d’una gran metròpoli, amb identitat pròpia, com Postdam a Berlin, Brescia i Bergam a Milà, Malmö a Copenhaguen o Anvers a Brussel·les. En una comarca, el Vallès, que és un dels espais econòmics més importants del sud d’Europa. Ara que hem passat a ser la 3a ciutat del país amb nombre d’habitants, ha tornat a sonar la música que això no era massa important, que allò significatiu seria ser la primera en qualitat de vida. Estic d’acord a mitges. Ens ho hem de creure més: no som la 3a ciutat del país, som la 1a de fora de la conurbació barcelonina. I hem d’exercir com a tal. Ah, i sobretot, el més important era passar a Sabadell i això, com és reconegut internacionalment, ja ho tenim! De fet, sóc més de cooperar que de competir, del gran Vallès que de les polítiques de campanar, però la dualitat i dialèctica Terrassa-Sabadell és una part molt important de la nostra manera de ser.

 

Cesc Poch i Ros

Membre de l’Àgora Nova Atenes, ANA

L’ANA ja és aquí

La plataforma ciutadana ANA ja és aquí, i arriba a Terrassa a remoure la ciutat. L’entitat, formada per terrassenques i terrassencs que consideren que ha arribat el moment d’activar-se i moure’s col·lectivament per donar un nou impuls a la ciutat, s’ha presentat públicament aquesta tarda a la plaça de l’Assemblea de Catalunya. En l’acte de presentació, al qual han assistit una quinzena del total dels seus membres impulsors, s’ha fet públic un manifest què, de fet, és una crida a participar i debatre sobre la nostra ciutat a totes aquelles persones que tinguin idees i vulguin compartir-les.

Què és l’ANA? Com ha explicat en Pau Consola, a començaments del Segle XX, els intel·lectuals barcelonins van descobrir que més enllà de Collserola hi havia un focus que irradiava molta vida cultural, idees, modernitat, avantguarda, nous projectes… era la ciutat de Terrassa, i en van dir, amb el cànon de l’època, la Nova Atenes o l’Atenes catalana. Avui 100 anys després, amb més de 215.000 habitants, havent passat la crisi del tèxtil, la de la totxana, havent acollit onades de nous terrassencs arribats d’arreu, la nostra ciutat es troba en una cruïlla. Una mica perduda en el no-lloc, encaixonada entre la metròpoli i la Catalunya interior, sense cap gran relat ni gran projecte, amb una fugida de les antigues elits i caiguda de la partitocràcia dels darrers 30 anys… malgrat tot, però, la ciutat és mou! Per això l’Àgora Nova Atenes, a partir d’ara l’ANA. un espai ciutadà, de debat de projectes. Amb la voluntat de fer xarxa, de trobar gent diversa, plural. Amb voluntat d’incidència social, cultural i política, però no partidista. Volem mirar les coses, fugint dels esquemes semblants a la dels programes electorals, i buscant projectes i respostes transversals i holístiques per recuperar una visió de ciutat, ara mateix una mica confusa. Un relat propi per a Terrassa. Una visió que il·lusioni al terrassencs i terrassenques, a les entitats i associacions i que generi idees de la nova economia, de la quarta revolució industrial, de l’economia circular i social, i també de creació cultural. L’ANA, nom en femení, amb una ena, en reconeixement a la gent que ha arribat a terrassa en les successives onades migratòries. Una ciutat que encara vol acollir i també unir els seus 33 barris.

Posteriorment, Mònica Estruch ha llegit el manifest. Entre molts altres elements, el text manifesta que l’ANA considera que “ha arribat el moment d’activar-se i moure’s col·lectivament per donar un nou impuls a Terrassa. Perquè malgrat la dura crisi econòmica que ha patit i pateix la nostra ciutat, hi ha motius suficients per creure en projectes futurs: som la tercera ciutat catalana, situada en un dels principals espais econòmics del sud d’Europa i afortunadament comptem amb una ciutadania activa amb ganes de treballar, de ser interpel·lada i de reaccionar”. “Amb aquest gran potencial humà, cultural i econòmic,”, continua el manifest llegit per Estruch, “ el que necessita Terrassa és renovar idees, construir models de lideratge més horitzontals i noves formes de participació. Perquè tots podríem aportar molt més a la ciutat si es creessin els espais i canals per fer aflorar les opinions dels veïns i les veïnes de Terrassa, aquesta és la manera per construir un projecte conjunt i compartit per tots. I això és el més important per l’ANA, ja que amb un projecte futur clar es pot avançar molt més i encara millor, es pot arribar més lluny”.

Cesc Poch ha tancat les intervencions per explicar alguns dels punts de debat en què el grup ha començat a treballar: la cohesió social i la identificació de la ciutat, la capitalitat, l’articulació del relat terrassenc en l’actualitat, què hi ha després del tèxtil i el totxo? O el terrassenquisme entés com la recerca de la justícia social.

En la presentació s’ha fet públic el primer acte oficial de l’ANA. Sota el títol de “Hi ha projecte de ciutat a Terrassa?”, serà un sopar-tertúlia el proper dia 20 de juliol a les vuit del vespre a la seu de la Coral Els Amics. En els propers dies l’ANA farà públic el nom dels ponents. Les inscripcions s’hauran de fer al correu info.anadeterrassa@gmail.com.

L’ANA es presenta

Us convidem el proper dimecres dia 28 de juny a la presentació de la plataforma ciutadana ANA, una entitat formada per terrassenques i terrassencs que consideren que ha arribat el moment d’activar-se i moure’s col·lectivament per donar un nou impuls a la ciutat. Un grup de debat que considera que malgrat la dura crisi econòmica que ha patit i pateix la nostra ciutat, hi ha motius suficients per creure en projectes futurs.

La presentació tindrà lloc a les 19.00 a la plaça de l’Assemblea de Catalunya i en ella es donaran a conèixer els membres impulsors de la iniciativa, es lliurarà el manifest fundacional i s’anunciaran les activitats futures de l’entitat.