Estratègia de ciutat: recuperar la singularitat

La plataforma ciutadana ANA va celebrar dijous passat un altre dels seus habituals sopars interns de debat amb convidat. En aquesta ocasió, una quinzena de persones, la majoria integrants de l’ANA però també convidats, van debatre sobre les possibilitats de futur que té Terrassa després d’escoltar l’anàlisi que en va fer Xavier Marcet. Marcet és consultor en estratègia, innovació i transformació d’organitzacions i presideix una companyia amb seus a Barcelona, Boston i Santiago de Xile. Historiador de formació, Marcet va ser regidor a l’Ajuntament de Terrassa.

El consultor, acabat d’arribar dels Estats Units, va donar la seva visió sobre la situació actual de la ciutat, el perquè s’hi ha arribat i, també, algunes pistes sobre com es podria recuperar l’empenta perduda. Aquestes línies de futur van ser les que més debat van generar, de fet, fins entrada la matinada.

Marcet ha escrit, aquest dissabte a les planes del Diari de Terrassa, un resum de la seva intervenció. És aquest.

Al llarg del segle XX Terrassa va ser una ciutat singular. Tenia una economia diferenciada en la indústria tèxtil llanera. Tenia un moviment polític hegemònic propi en el salisme, que va evolucionar des de posicions liberals a monàrquiques autoritàries. Tenia un perfil de ciutat industrial, de ciutat del fum. I tenia singularitats de contorn: l’hoquei o els edificis modernistes. En el segle XX les catedrals de la ciutat eren les fàbriques que s’omplien de gent que hi venia a treballar de moltes regions espanyoles. La ciutat tenia oficis que la vertebraven, s’era filador, o s’era ordidora, teixidor, o repassadora de peces, etc. L’elit social s’associava als fabricants i alguns grans propietari agrícoles. El moviment obrer era singularment combatiu.  La ciutat singular es vertebrava en institucions pròpies en una ciutat on el pes del públic era molt inferior comparat amb l’actualitat. Era un ciutat amb un ascensor social imperfecte en el que moltes persones van sortir de la pobresa o assolir una certa prosperitat a base d’esforços seriosos. En aquesta ciutat industrial l’estratègia de ciutat la marcava sobretot la pròpia indústria i eventualment algun urbanista interessant com Baldrich.

La recuperació de la democràcia no només va suposar el final del Terrassenquisme conservador hereu del vell salisme, sinó que va coincidir amb l’ensulsiada total d’una indústria tèxtil que no va superar la competència exterior. Terrassa tancava totes les seves catedrals fabrils una a una. Les bases de la singularitat començaven a esfondrar-se. En aquest marc va emergir un moviment polític ampli entorn la figura de Manuel Royes ( a l’ensems que ell esdevenia un polític molt influent a Catalunya) que va depassar el perímetre del PSC i va recuperar aires de Terrassenquisme d’esquerres en el marc del debat sobre la comarca pròpia dels anys vuitanta. Royes va impulsar un pla estratègic el 1991 que és l’únic que seriosament ha tingut la ciutat. Un pla que apostava per la indústria, la universitat i la cultura. En la indústria les coses no van anar bé ( no es va concretar cap somni com els que Manuel Garriga tenia de fer una mena de Silicon Vallès) i l’elit industrial va ser desplaçada per l’elit de constructors i immobiliaris. Terrassa sí que va esdevenir la segona ciutat universitària de Catalunya per quantitat, però no per qualitat de recerca ni per prestigi acadèmic. I en el camp cultural l’aposta es va anar concretant no amb l’esplendor de les velles entitats tipus Amics de les Arts sinó a través de la cultura popular i els castellers en particular. Però el Pla de 1991 va ser un intent seriós de fer estratègia de ciutat, fou participatiu i tingué influència.

Des dels anys noranta Terrassa ha anat perdent totes les singularitats que tenia com a ciutat i ha vist desballestada la seva vertebració institucional fora de l’àmbit públic. Des d’aleshores, les noves grans apostes estratègiques de la ciutat no han quallat en res realment transformador amb l’excepció del Parc de Vallparadís i el Pla cel Centre. Ni apostes urbanístiques internes com la solució de 22 de Juliol, ni la vergonya de la B40 – el quart cinturó, ni l’operació audiovisual a l’antic sanatori, ni símptomes com no saber què fer d’edificis emblemàtics com el de Torrebonica, indiquen que la ciutat no sap concretar grans projectes ni recuperar les seves singularitats. I malauradament, sense singularitat, el risc de la mediocritat és molt.

I les singularitats no es recuperen només des de la proclamació de moltes idees sinó de tenir un grup de persones que es comprometen i són capaços de construir projectes singulars. Sense gent que organitzés el Jazz en els anys seixanta no tindríem festival avui. Sense els propulsors dels castellers avui no tindríem colles senyeres a Catalunya. Sense gent compromesa i amb empenta no passa res. I això avui econòmicament no passa. Ni políticament. Terrassa s’ha convertit en una ciutat atomitzada, d’empreses majoritàriament petites i de polítiques petites, fruit o conseqüència de lideratges cada cop més febles en el públic i en el privat.

Fer un pla estratègic de ciutat no vol dir fer un inventari de tot el que cal fer en una ciutat. Per fer això ja hi ha els programes electorals i per això ja tenim ajuntament. Un pla estratègic és apostar per uns poques apostes que siguin diferencials perquè són singulars. Ara que es vol fer un exercici d’estratègia des de l’Ajuntament és important encertar en què es proposa fer i no oblidar qui ho farà. La majoria de documents d’estratègia de ciutat són inútils si no hi ha gent compromesa i disposada a arriscar, especialment des de l’àmbit privat.

Una Terrassa  sense singularitat serà cada cop més mediocre, menys diferenciada en el magma metropolità, sense marca rellevant, sense capacitat de generar un grup amb compromís i capacitat com per tornar a dotar-la d’un perfil propi. No cal copiar ni models externs impossibles, ni buscar consensos estratègics a base de no dir més que obvietats. Un pla no és un inventari d’obvietats ni d’aspiracions comuns. Cal fer apostes positives, ambicioses, viables, il·lusionants, diferenciadores, singulars i amb gent de talent emprenedor al darrera.

Xavier Marcet i Gisbert
(Diari de Terrassa – 28 d’abril de 2018)

Terrassa, entre les oportunitats i la manca de model pel futur

Una vuitantena de persones assisteixen al vermut-debat de l’ANA 

Una vuitantena de persones van respondre a la convocatòria del vermut debat organitzat per la platafoma ANA per debatre si Terrassa es també la tercera ciutat de Catalunya en qualitat de vida i que es va celebrar dissabte al migdia a La Fàbrica, al pati del Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya. L’acte, el tercer de caràcter públic que organitza l’ANA des de la seva creació l’estiu passat, va tenir com a ponents a l’escriptor i periodista Vicenç Villatoro, l’economista i directora general de l’Escodi, Núria Beltran, el geògraf i consultor ambiental Ramon Arribas i la comerciant i presidenta de la Fundació Comerç Ciutadà Maria Costa. El debat va ser moderat pel periodista de Televisió de Catalunya, Manel Sarrau, i com sempre en els actes de l’ANA, es van poder degustar productes de proximitat, en aquest cas vi i formatge del Vallès Occidental.

Després de tenir un record per als presos polítics i també per a Lluís Puig, conseller de Cultura exiliat a Brussel·les, es va iniciar el debat. Sarrau va situar el marc: Terrassa ha superat en habitants a Badalona i s’ha convertit, demogràficament, en la tercera ciutat de Catalunya. “Però, ho és?”, va deixar anar per obrir el foc. Arribas, geògraf, va ser el primer a intervenir per assegurar que “el creixement com a tal pot ser bo perquè permet reinvertir en infraestructures o serveis però la seva relació amb la qualitat de vida és més dubtosa”. L’exregidor de l’ajuntament per ERC va defensar que “el decreixement lliga més amb la sostenibilitat dels sistemes urbans”. En aquest sentit, va indicar que, en els darrers 20 anys Terrassa ha passat dels 165.000 als més de 216.000 habitants actuals…”. Costa va defensar la bona salut del comerç urbà terrassenc, amb 622 botigues al centre i va titllar de problema “la compra per Internet”, ja que “els diners van a fora, normalment a empreses radicades en paradisos fiscals, i no hi ha retorn en els impostos a la ciutat”. Beltran va destacar “la integració, en tots els sentits”, com el gran repte mentre que Villatoro va explicar que la cultura s’ha deslocalitzat però que Terrassa està ben situada en aspectes que no ho han fet, com el patrimoni o la xarxa d’equipaments culturals “capil·lars”, com ara les biblioteques o els auditoris.

Respecte a la percepció que tenen els ciutadans de Terrassa, Beltran va defensar que s’ha passat de “parlar malament de la ciutat a la sensació de viure en una ciutat còmoda, amb els Jocs Olímpics de 1992 com a punt d’inflexió”. Arribas va posar sobre la taula la necessitat d’admetre “el fet metropolità” i el repte que suposarà “una ciutat envellida”, Costa va defensar que “la gent treballadora” ha passat de treballar fort a les fàbriques a treballar intensament per aixecar una ciutat de serveis “que ens satisfà” mentre que Villatoro va defensar que s’ha deixat en el passat la “ciutat descosida”, referint-se al soterrament de la Renfe o els FGC i la conversió del torrent de Vallparadís en un parc.

L’apartat del debat que va generar més consens va ser el de quins reptes de futur té la ciutat. Arribas va trencar el foc defensant que “no hi ha cap projecte polític del segle XXI, el futur de la ciutat s’ha d’encarar mirant al futur i no pas amb el record dels Jocs del 92…”; Costa va definir Terrassa “com la ciutat dels plans sense un pla per a la ciutat” en referència a la multitud de plans que s’han aprovat sense que n’hi hagi un de comú; Villatoro va defensar que cal un relat de ciutat per anar endavant, “per ser una ciutat important dins de Catalunya, i admetre que no existeix la realitat comarcal”; Beltran va resumir les intervencions assegurant que “tenim el què, una ciutat generadora de riquesa i ara urbanísticament vertebrada, però ens cal el com, el cap a on anem”.

El debat es va tancar amb una ronda d’intervencions del públic. L’educació, la immigració, el mateix relat de ciutat (o l’absència d’ell) van ser els protagonistes d’aquesta part final en què es va demanar als ponents que donessin receptes per millorar la ciutat. Beltran va animar als terrassencs a passar de “ser jardiners a caçadors, a conquerir”; Arribas a “treballar amb audàcia i sentit crític i evitar el clientelisme que tant mal ens ha fet”; Costa a “implicar-se i creure en la ciutat” i Villatoro a especialitzar-se per cercar l’excel·lència i “creure’s de veritat a la societat civil organitzada i no voler colonitzar-se”. Villatoro va tancar la seva intervenció amb una crida a fer valdre, “per fi”, a les esglésies de Sant Pere.

L’ANA ja treballa en noves trobades, internes i obertes al públic, per als mesos vinents. Novetats en els pròxims dies.

Vermut-debat: “Terrassa, som la tercera ciutat de Catalunya?”

Us convidem al vermut-debat organitzat per la plataforma ciutadana ANA titulada “Terrassa, som la tercera ciutat de Catalunya?” que se celebrarà el proper dissabte 3 de març. És una obvietat que, des de fa pocs mesos, ho és des del punt de vista demogràfic, però, i des del punt de vista de la seva vitalitat i la seva qualitat de vida? El vermut debat se celebrarà al bar La Fàbrica, al patí del Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Terrassa, a les 12 del migdia i tindrà com a convidats a Maria Costa, Núria Beltran, Vicenç Villatoro i Ramon Arribas. Moderarà el debat el periodista de Televisió de Catalunya, Manel Sarrau.

Durant l’acte, i com és habitual en totes les activitats de l’ANA, hi haurà una degustació de productes del Vallès Occidental, en aquest cas vins i formatges. El preu del tiquet, que es treurà allà mateix, serà de quatre euros.

Els ponents:

NÚRIA BELTRAN: Economista. Directora – Gerent de l’ESCODI, l’escola universitària de comerç. Ex-secretària general de la Cambra de Comerç i Indústria de Terrassa i la primera dona en ocupar aquest càrrec en una Cambra de Comerç de Catalunya. Ex-secretària de la Comissió d’Indústria del Consell de Cambres de Catalunya. Ha dirigit el disseny i la implantació de la primera carrera universitària especialitzada en direcció i gestió de comerç de tot l’estat.

RAMON ARRIBAS: Geògraf, consultor en desenvolupament de la sostenibiliat i qüestions territorials. Soci i membre fundador del Col.legi de Geògrafs i la Societat Catalana d’Educació Ambiental. Professor del Departament de Geografía de la UAB 1992-1998, del Centre d’Estudis Demogràfics de la UAB, 1991-2002, de l’Escola Universitària de Formació de Professorat de la UAB, 1991-1993. Va ser regidor d’ERC a l’Ajuntament de Terrassa i director del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible (CADS) de la Generalitat entre 2006 i 2011 i assessor, entre 2011 i 2015 en temes medi ambientals a l’Ajuntament de Barcelona.

MARIA COSTA: Comerciant i graduada en Arts Aplicades i Oficis Artístics en l’especialitat de joieria per l’Escola Massana. Ha estat gerent de diferents empreses terrassenques i ha desenvolupat diferents tasques en l’associació Comerç Terrassa Centre. En l’àmbit públic, va ser regidora de Comerç, Consum i Turisme; tinent d’alcalde de l’Àrea de Serveis Generals; i tinent d’alcalde de l’Àrea d’Acció Territorial i Serveis Urbans; entre els anys 1999 i 2007.

VICENÇ VILLATORO: Periodista, escriptor i polític, actual director del Centre de Cultura Contemporània. Com a escriptor ha publicat llibres de poesia, d’assaig, però especialment de narrativa, que han obtingut alguns dels premis més importants de la literatura catalana. Entre aquests destaquen La ciutat del fum, Evangeli gris o Memòria del traidor. Com a periodista ha treballat al Diari de Terrassa, el Correo Catalán o TV3 i va dirigir el diari Avui o la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió. Actualment, col.labora en diferents mitjans audiovisuals. En l’àmbit públic ha estat directorn general de Promoció Cultural, director de l’Institut Ramon Llull i de la Fundació Ramon Llull, membre del consell d’administració de BTV i diputat al Parlament per CDC.

Resum

Motiu: Vermut-debat Terrassa, som la tercera ciutat de Catalunya?

Dia: Dissabte, 3 de març

Hora: 12.00 hores.

Lloc: Bar La Fàbrica, al pati del mNACTEC, Rambla d’Ègara, 270

Tertúlia-debat de l’ANA: “Procés constituent i  revolta ciutadana al segle XXI”

La plataforma ciutadana ANA organitza aquest dijous dia 30 a dos quarts de vuit del vespre al Bau House de la Casa Baumann una tertúlia-debat pública que s’uneix a les trobades de debat internes que organitza periòdicament. En aquesta ocasió, la tertúlia versarà sobre el Procés constituent i  revolta ciutadana al segle XXI i comptarà amb la presència del politòleg, escriptor i expert el processos de participació, associacionisme i tercer sector Roger Buch.

Roger Buch i Ros, (Barcelona, 1970) és  Doctor en Ciències Polítiques per la UAB i professor de la URL – Fundació Pere Tarrés.
L’any 2010 es va doctorar  amb la tesi ‘El Partit Socialista d’Alliberament Nacional dels Països Catalans (PSAN) (1968 – 1980)’. Ha participat en obres col·lectives com el “Diccionari dels partits polítics de Catalunya. Segle XX i Esquerra Republicana de Catalunya, 70 anys d’història”.
Va ser cofundador de Plataforma per la llengua, ha format part de la junta directiva d’Òmnium, i ha escrit a El Temps i Tribuna Catalana. Fins fa poc, ha estat el director del Programa d’Innovació i Qualitat Democràtica en el Departament d’Afers i Relacions Institucionals i Exteriors i Transparència de la Generalitat de Catalunya. 

La tertúlia inclourà una degustació de vins i formatges del Vallès Occidental per 3 euros.

Les inscripcions es poden fer al mail info.anaterrassa@gmail.com o al Facebook o Twiter de l’@ANAdeTerrassa. El pagament es farà el mateix dia al lloc del sopar.

L’urbanisme a debat

La plataforma ciutadana ANA va celebrar dijous passat un nou sopar intern de debat. En aquesta ocasió, una vintena de persones, la majoria integrants de l’ANA però també alguns convidats, van debatre sobre l’urbanisme i com afecta a les persones la seva execució. El sopar intern va consistir en una exposició per part de dos arquitectes terrassencs de prestigi, Roger Tudó  i Barto Bussom, que va donar pas a un debat entre tots els presents que es va allargar fins ben entrada la nit. 

Tot i que la trobada va donar per parlar de l’urbanisme des de molts punts de vista, els dos convidats van deixar clar que al seu parer el que li calen a ciutats com Terrassa són actuacions de microurbanisme, com de microcirurgia, pensades per donar resposta als problemes de la gent des de l’àmbit més proper.

La trobada ha de ser l’embrió per a una jornada de debat oberta sobre aquest àmbit en un format semblant al de la presentació de l’ANA com a nou espai de debat i que va tenir lloc al mes de juliol.

El primer ponent d’aquest sopar va ser Roger Tudó, llicenciat en arquitectura a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura del Vallès de la UPC on és professor del Màster Universitari en Arquitectura. L’any 2000 va fundar H-Arquitectes amb el que ha guanyat diversos premis. Entre els projectes premiats  podem destacar l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals i de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont a la UAB i el Centre Cívic Cristalleries Planell a Barcelona. El segon ponent va ser Barto Bussom, llicenciat com a arquitecte també a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura del Vallès de la UPC. Actualment és el director d’RGA Arquitectes. RGA ha rebut varis premis, entre ells alguns per la Rehabilitació del Conjunt Monumental de les Esglésies de Sant Pere a Terrassa (2009) i per la Passarel·la per a vianants Terrassa (2004).

Èxit del primer sopar-debat de l’ANA

 

Més de 85 persones debaten durant més de dues hores sobre el present i el futur de Terrassa

Els ponents defensen que hi ha possibilitats de millorar la ciutat, però en mostren alguns dels elements negatius

El patí de la Societat Coral Els Amics va acollir ahir al vespre el primer acte de la plataforma ciutadana ANA. Més de 85 persones van debatre al llarg de més de dues hores sobre el futur de la Terrassa en el marc d’un sopar facilitat per La Trobada i farcit de productes de proximitat i amb música de grups terrassencs de totes les èpoques.

El debat va començar amb les intervencions dels ponents. El filòleg Jaume Aulet va glossar l’origen noucentista de la Nova Atenes. Aulet va explicar com els noucentistes van aconseguir dominar el relat  i, a trevés del llenguatge, imposar les seves idees i va donar una visió optimista de les possibilitats que té Terrassa. L’exsíndica de greuges municipal Isabel Marquès va fer una repassada als dèficits socials que s’havia trobat al llarg del seu mandat. Marqués va explicar que si els municipis complíssin la Carta Europea de Salvaguarda dels Drets Humans a la Ciutat ja n’hi hauria prou per viure en unes poblacions millors i va reclamar una finestreta única efectiva per als ciutadans que tenen necessitat de fer alguna reclamació. El gèograf i analista de polítíques culturals i educatives Santi Martínez va posar, amb dades, llum als punts foscos del creixement demogàfic dels darrers anys, en què Terrassa  ha passat de ser la cinquena a la tercera ciutat de Catalunya. Entre aquestes dades destaca el fet que Terrassa ha perdut un 25% de capacitat d’oferir llocs de treball a la pròpia població, mentre també ha pujat l’atur i ha caigut la renda familiar. Finalment, Jordi Labòria va fer una breu repassada dels primers anys d’ajuntaments democràtics per defensar que fins l’any 1992, l’ajuntamenyt de Terrassa s’havia dedicat, gairebé en exclusiva, a reconstruir i construir una ciutat destruïda pel franquisme. Labòria, regidor a l’Ajuntament des del 1979 i fins el 2011, va fer autocrítica i va admetre que l’organització municipal des de l’any 2000 no permet donar els serveis que necessiten els ciutadans en no estar interconnectada, en xarxa. Labòria va criticar els compartiments estancs en què s’han convertit les àrees municipals. A més, també va ser crític amb el darrer pla general, “elaborat sota la influència dels constructors”.

Posteriorment, part del públic assistent, entre els quals hi havia regidors de l’equip de govern i de l’oposició i membres de diferents entitats socials i culturals de la ciutat, van  donar la seva opinió. Aspectes com la crítica a l’organització municipal, la manca de respecte als drets humans, el futur i el relleu a les entitats culturals o la integració dels nouvinguts van ser alguns dels aspectes tractats.

Els membres de l’ANA van valorar molt positivament aquest primer acte i van avançar que la segona activitat es desenvoluparà a primers de setembre i que tindrà a veure amb les mobilitzacions ciutadanes a Terrassa.