La plataforma ANA celebra el segon debat del cicle, al Segle XX

L’AMPA de l’escola Sala i Badrinas hi anuncia que inicia mobilitzacions per al nou edifici. També s’hi revela que Itziar González va proposar que convertir el barri en un espai de creació artística.

La plataforma ciutadana ANA va celebrar ahir dimecres la segona sessió del seu cicle 33 barris, una ciutat, a l’Arxiu Històric de Terrassa, situat al carrer de Baldrich. De la mateixa manera que en l’estrena del cicle, el mes d’octubre passat a La Maurina, el format va ser una tertúlia-debat entre els convidats a la qual s’hi va afegir tothom que va voler. La trobada, entre les set de la tarda i les nou de la nit, es va cloure amb un tast de cervesa artesana La Resclosa i va reunir una cinquantena de persones.

L’AMPA de l’escola Sala i Badrinas, una de les entitats convidades per l’ANA a l’acte, el va aprofitar per anunciar que se’ls ha acabat “la paciencia” i què en breu iniciaran una sèrie de mobilitzacions al carrer per aconseguir el nou edifici i deixar els barracons. Daniel Soto va fer de portaveu del grup de famílies que van assistir a l’acte i va assegurar que la d’aquesta escola “és la historia d’un greuge, d’un fracàs com a societat”. Soto es refería al fet que els alumnes que van entrar a P3 a l’escola acabaran sisè el curs vinent i, si no hi ha un canvi en els propers mesos, hauran fet tota l’escolarització infantil i primària en barracons. La proposta de l’AMPA és que es construeixi un institut escola.

L’acte l’havia obert Joan Soler, el director de l’Arxiu Històric de Terrassa, que va expressar que l’equipament estaba molt satisfet de ser al Segle XX, un barri que va definir com “inacabat”. Soler va fer públic que qui va ser la comissionada per la revitalització de la plaça Nova, Itziar Gonzàlez, havia verbalitzat que ella considerava que una de les solucions per al barri era convertir-lo en un espai de creació artística, i que feia aquesta proposta veient la seva arquitectura actual, amb naus industrials encara en ús però moltes en desús.

També va intervenir l’històric dirigent de l’associació de veïns, Salvador Pérez, qui va indicar, justament, que la quantitat de sòl disponible al barri era un dels seus punts forts, perquè podía permetre un desenvolupament sostenible, però també un punt negatiu si és permetia l’especulació urbanística, “de promotors o de gestors, tant fa”. Pérez va recordar que al barri “encara hi ha carrers per asfaltar” i va alertar l’Ajuntament de la gent que malviu en naus industrials abandonades. “Els hi hem dit per activa i per passiva, però no ve ningú a fer feina de carrer”, va denunciar.

Jordi Villena va intervenir com a representant dels membres del CDR Segle XX presents a l’acte. Villena va explicar quina havia estat la gènesi de creació del grup i va reclamar la mobilització coordinada de les entitats per lluitar contra les desigualtats. L’exveí del barri i exmembre de Ràdio Tsé-Tsé Joan Pi va donar la visió del barri de què hi ha viscut tota la vida però ara no hi viu i va concloure que, tot i les necessitats, el Segle XX ha millorat. Pi va posar especial incidència en el treball comuninatari per generar una societat integradora “davant dels reptes que tenim al davant”. La cap d’estudis d’infantil de l’Escola Sagrat Cor, Mariona Ezequiel, va explicar quina era la relació del centre educatiu amb el barri i va avançar la seva intenció de què aquesta sigui més profunda en els propers temps.

L’ANA ja treballa en la tercera sessió del cicle, que tindrà lloc ja després de les properes eleccions municipals. Abans, però, l’ANA organitzarà un acte en el marc de la seva iniciativa “Treballs de Recerca sobre Terrassa” o TRT.

L’ANA inicia el cicle 33 barris, una ciutat

La plataforma ciutadana ANA va iniciar ahir dijous a la nit la campanya 33 barris, una ciutat al barri de La Maurina amb una tertúlia debat al bar Aguilera. L’objectiu d’aquesta campanya és traslladar el debat sobre el futur i les potencialitats de la ciutat als diferents barris de Terrassa.

El debat, que va omplir completament la sala habilitada al bar Aguilera, va comptar amb la presència com a ponents del president de l’Associació de Veïns de La Maurina, Raül Sánchez, Carmina Panera, del Viver (Fundació Maria Auxiliadora), Dídac Bastidas, de Preju-Sarau, Mònica Rodríguez, dels Diables de la Maurina, i el contacontes Juanan Rodríguez, veí de barri. El debat va ser moderat pel membre de l’ANA i veí de barri Cesc Poch.

Al llarg de la tertúlia, en la qual també van intervenir sempre que van voler els veïns presents com a públic, es va explicitar que La Maurina és un barri amb una gran activitat social, en que “cada cap de setmana pots triar anar a un acte d’una de les entitats”, tal com va explicar Mònica Rodríguez, però on potser falta teixir xarxa entre elles, com va admetre el president de l’entitat veïnal. “Hi ha tants fronts oberts, entre els problemes d’habitatge, els dels pensionistes, els de sanitat… que a vegades es troba a faltar una miqueta més de coordinació”, va explicar Sánchez. El repte de teixir i mantenir aquesta xarxa entre les entitats que sigui capaç de generar i dur a terme projectes però també de reaccionar millor als problemes de la gent va ser present al llarg del debat, tot i constatar-se, amb exemples, la feina que fan les diferents entitats presents a l’acte en aquest àmbit. En aquest sentit, Caramina Panera, va posar l’accent en el fet que al barri “hi ha massa habitatges buits mentre es desnona gent” i va indicar que troba a faltar ajut per lluitar contra aquest problema.

Respecte a la relació de La Maurina amb la resta de la ciutat es va posar de manifest “que la riera és una barrera molt important”, va dir Sánchez, mentre que totes les entitats van recordar que, segons el pla general, s’hauria de construir una estació de tren a la zona. I és que el transport públic també va ser present al debat i es va indicar, per part de més d’un ponent, que “la línia 3 se’ns queda molt curta; però si complís els horaris, encara serviria, però això no passa gairebé mai”. La manca d’aparcament va ser un altre dels problemes del barri que van sorgir a la trobada.

Tot i això, és va posar en evidència, en positiu, el canvi que hi ha hagut a la zona gràcies al pla de barris, tot i haver-hi, tal i com es va admetre, “el forat negre” de la plaça de la Maurina, que ara ha de solucionar-se amb el nou equipament. Alguns dels veïns presents van assegurar que en aquesta zona hi havia un problema d’inseguretat i que es trobava a faltar més presència policial. Des del públic també es va apuntar que seria bo millorar la neteja als carrers del barri.

En cloure l’acte, els membres de l’ANA van anunciar que treballen en les properes trobades d’aquest cicle i que, d’entrada, la propera es farà després de les festes de Nadal al barri del Segle XX.

La plataforma ciutadana ANA penja a Spotify una llista amb cançons sobre Terrassa

La plataforma ciutadana ANA (Àgora Nova Atenes) ha penjat a la xarxa Spotify una llista de reproducció musical sobre Terrassa, anomenada ‘Les trompetes del patge Xiu-Xiu’. Són 39 cançons amb grups o intèrprets de la ciutat o amb cançons que parlen deTerrassa.

La llista l’obre i la tanca dues cançons interpretades pels Ministrils del Raval: Sintonia del Xiu-Xiu i L’Estapera. Entre la resta de cançons n’hi ha per a tots els gustos: A Terrassa hi ha una Plaça de Miquel Pujadó, El sud, de D’Callaos, Gemma de Joan Baptista Humet, Niña dels Hupachá Combo o Mira qui ve dels Capdetrons en són alguns exemples.

La intenció de la plataforma és penjar cada dia una proposta musical terrassenca a les xarxes socials i que en siguin els propis usuaris els què vagin ampliant la llista de reproducció amb més temes.

Podeu escoltar la primera llista de reproducció aquí:

Èxit del primer sopar-debat de l’ANA

 

Més de 85 persones debaten durant més de dues hores sobre el present i el futur de Terrassa

Els ponents defensen que hi ha possibilitats de millorar la ciutat, però en mostren alguns dels elements negatius

El patí de la Societat Coral Els Amics va acollir ahir al vespre el primer acte de la plataforma ciutadana ANA. Més de 85 persones van debatre al llarg de més de dues hores sobre el futur de la Terrassa en el marc d’un sopar facilitat per La Trobada i farcit de productes de proximitat i amb música de grups terrassencs de totes les èpoques.

El debat va començar amb les intervencions dels ponents. El filòleg Jaume Aulet va glossar l’origen noucentista de la Nova Atenes. Aulet va explicar com els noucentistes van aconseguir dominar el relat  i, a trevés del llenguatge, imposar les seves idees i va donar una visió optimista de les possibilitats que té Terrassa. L’exsíndica de greuges municipal Isabel Marquès va fer una repassada als dèficits socials que s’havia trobat al llarg del seu mandat. Marqués va explicar que si els municipis complíssin la Carta Europea de Salvaguarda dels Drets Humans a la Ciutat ja n’hi hauria prou per viure en unes poblacions millors i va reclamar una finestreta única efectiva per als ciutadans que tenen necessitat de fer alguna reclamació. El gèograf i analista de polítíques culturals i educatives Santi Martínez va posar, amb dades, llum als punts foscos del creixement demogàfic dels darrers anys, en què Terrassa  ha passat de ser la cinquena a la tercera ciutat de Catalunya. Entre aquestes dades destaca el fet que Terrassa ha perdut un 25% de capacitat d’oferir llocs de treball a la pròpia població, mentre també ha pujat l’atur i ha caigut la renda familiar. Finalment, Jordi Labòria va fer una breu repassada dels primers anys d’ajuntaments democràtics per defensar que fins l’any 1992, l’ajuntamenyt de Terrassa s’havia dedicat, gairebé en exclusiva, a reconstruir i construir una ciutat destruïda pel franquisme. Labòria, regidor a l’Ajuntament des del 1979 i fins el 2011, va fer autocrítica i va admetre que l’organització municipal des de l’any 2000 no permet donar els serveis que necessiten els ciutadans en no estar interconnectada, en xarxa. Labòria va criticar els compartiments estancs en què s’han convertit les àrees municipals. A més, també va ser crític amb el darrer pla general, “elaborat sota la influència dels constructors”.

Posteriorment, part del públic assistent, entre els quals hi havia regidors de l’equip de govern i de l’oposició i membres de diferents entitats socials i culturals de la ciutat, van  donar la seva opinió. Aspectes com la crítica a l’organització municipal, la manca de respecte als drets humans, el futur i el relleu a les entitats culturals o la integració dels nouvinguts van ser alguns dels aspectes tractats.

Els membres de l’ANA van valorar molt positivament aquest primer acte i van avançar que la segona activitat es desenvoluparà a primers de setembre i que tindrà a veure amb les mobilitzacions ciutadanes a Terrassa.