Terrassa, entre les oportunitats i la manca de model pel futur

Una vuitantena de persones assisteixen al vermut-debat de l’ANA 

Una vuitantena de persones van respondre a la convocatòria del vermut debat organitzat per la platafoma ANA per debatre si Terrassa es també la tercera ciutat de Catalunya en qualitat de vida i que es va celebrar dissabte al migdia a La Fàbrica, al pati del Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya. L’acte, el tercer de caràcter públic que organitza l’ANA des de la seva creació l’estiu passat, va tenir com a ponents a l’escriptor i periodista Vicenç Villatoro, l’economista i directora general de l’Escodi, Núria Beltran, el geògraf i consultor ambiental Ramon Arribas i la comerciant i presidenta de la Fundació Comerç Ciutadà Maria Costa. El debat va ser moderat pel periodista de Televisió de Catalunya, Manel Sarrau, i com sempre en els actes de l’ANA, es van poder degustar productes de proximitat, en aquest cas vi i formatge del Vallès Occidental.

Després de tenir un record per als presos polítics i també per a Lluís Puig, conseller de Cultura exiliat a Brussel·les, es va iniciar el debat. Sarrau va situar el marc: Terrassa ha superat en habitants a Badalona i s’ha convertit, demogràficament, en la tercera ciutat de Catalunya. “Però, ho és?”, va deixar anar per obrir el foc. Arribas, geògraf, va ser el primer a intervenir per assegurar que “el creixement com a tal pot ser bo perquè permet reinvertir en infraestructures o serveis però la seva relació amb la qualitat de vida és més dubtosa”. L’exregidor de l’ajuntament per ERC va defensar que “el decreixement lliga més amb la sostenibilitat dels sistemes urbans”. En aquest sentit, va indicar que, en els darrers 20 anys Terrassa ha passat dels 165.000 als més de 216.000 habitants actuals…”. Costa va defensar la bona salut del comerç urbà terrassenc, amb 622 botigues al centre i va titllar de problema “la compra per Internet”, ja que “els diners van a fora, normalment a empreses radicades en paradisos fiscals, i no hi ha retorn en els impostos a la ciutat”. Beltran va destacar “la integració, en tots els sentits”, com el gran repte mentre que Villatoro va explicar que la cultura s’ha deslocalitzat però que Terrassa està ben situada en aspectes que no ho han fet, com el patrimoni o la xarxa d’equipaments culturals “capil·lars”, com ara les biblioteques o els auditoris.

Respecte a la percepció que tenen els ciutadans de Terrassa, Beltran va defensar que s’ha passat de “parlar malament de la ciutat a la sensació de viure en una ciutat còmoda, amb els Jocs Olímpics de 1992 com a punt d’inflexió”. Arribas va posar sobre la taula la necessitat d’admetre “el fet metropolità” i el repte que suposarà “una ciutat envellida”, Costa va defensar que “la gent treballadora” ha passat de treballar fort a les fàbriques a treballar intensament per aixecar una ciutat de serveis “que ens satisfà” mentre que Villatoro va defensar que s’ha deixat en el passat la “ciutat descosida”, referint-se al soterrament de la Renfe o els FGC i la conversió del torrent de Vallparadís en un parc.

L’apartat del debat que va generar més consens va ser el de quins reptes de futur té la ciutat. Arribas va trencar el foc defensant que “no hi ha cap projecte polític del segle XXI, el futur de la ciutat s’ha d’encarar mirant al futur i no pas amb el record dels Jocs del 92…”; Costa va definir Terrassa “com la ciutat dels plans sense un pla per a la ciutat” en referència a la multitud de plans que s’han aprovat sense que n’hi hagi un de comú; Villatoro va defensar que cal un relat de ciutat per anar endavant, “per ser una ciutat important dins de Catalunya, i admetre que no existeix la realitat comarcal”; Beltran va resumir les intervencions assegurant que “tenim el què, una ciutat generadora de riquesa i ara urbanísticament vertebrada, però ens cal el com, el cap a on anem”.

El debat es va tancar amb una ronda d’intervencions del públic. L’educació, la immigració, el mateix relat de ciutat (o l’absència d’ell) van ser els protagonistes d’aquesta part final en què es va demanar als ponents que donessin receptes per millorar la ciutat. Beltran va animar als terrassencs a passar de “ser jardiners a caçadors, a conquerir”; Arribas a “treballar amb audàcia i sentit crític i evitar el clientelisme que tant mal ens ha fet”; Costa a “implicar-se i creure en la ciutat” i Villatoro a especialitzar-se per cercar l’excel·lència i “creure’s de veritat a la societat civil organitzada i no voler colonitzar-se”. Villatoro va tancar la seva intervenció amb una crida a fer valdre, “per fi”, a les esglésies de Sant Pere.

L’ANA ja treballa en noves trobades, internes i obertes al públic, per als mesos vinents. Novetats en els pròxims dies.

Tertúlia-debat de l’ANA: “Procés constituent i  revolta ciutadana al segle XXI”

La plataforma ciutadana ANA organitza aquest dijous dia 30 a dos quarts de vuit del vespre al Bau House de la Casa Baumann una tertúlia-debat pública que s’uneix a les trobades de debat internes que organitza periòdicament. En aquesta ocasió, la tertúlia versarà sobre el Procés constituent i  revolta ciutadana al segle XXI i comptarà amb la presència del politòleg, escriptor i expert el processos de participació, associacionisme i tercer sector Roger Buch.

Roger Buch i Ros, (Barcelona, 1970) és  Doctor en Ciències Polítiques per la UAB i professor de la URL – Fundació Pere Tarrés.
L’any 2010 es va doctorar  amb la tesi ‘El Partit Socialista d’Alliberament Nacional dels Països Catalans (PSAN) (1968 – 1980)’. Ha participat en obres col·lectives com el “Diccionari dels partits polítics de Catalunya. Segle XX i Esquerra Republicana de Catalunya, 70 anys d’història”.
Va ser cofundador de Plataforma per la llengua, ha format part de la junta directiva d’Òmnium, i ha escrit a El Temps i Tribuna Catalana. Fins fa poc, ha estat el director del Programa d’Innovació i Qualitat Democràtica en el Departament d’Afers i Relacions Institucionals i Exteriors i Transparència de la Generalitat de Catalunya. 

La tertúlia inclourà una degustació de vins i formatges del Vallès Occidental per 3 euros.

Les inscripcions es poden fer al mail info.anaterrassa@gmail.com o al Facebook o Twiter de l’@ANAdeTerrassa. El pagament es farà el mateix dia al lloc del sopar.